Després d'un matí intens fent la ruta dels Maquis i d'un bon dinar, vam apropar-nos a visitar el complex Món Sant Benet on podem trobar el Monestir de Sant Benet de Bages. Actualment Món Sant Benet forma part de la Fundació Catalunya La Pedrera, una fundació amb vocació social que ofereix oportunitats als que més ho necessiten, fomenta el talent, la creació, l’educació, i conserva el patrimoni natural i cultural arreu del territori.
Després d’un matí dedicat en exclusivitat al món dels maquis a Castellnou de Bages, vam decidir anar a menjar. Així buscant, buscant, vam arribar a Sant Fruitós de Bages. Vam trobar un lloc agradable, sense floritures però tranquil per poder fer un bon menjar.
La sortida d’aquest mes s’ha gestat amb la lectura del llibre “Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català” de Josep Clara. La sortida ha consistir en anar a veure el Museu dels Maquis de Castellnou del Bages que fa història d’aquests lluitadors antifeixistes, el cementiri de la mateixa localitat on és enterrat Ramon Vila Capdevila considerat el darrer maqui català, la Creu del Perelló, on hem mirat de trobar el lloc exacte on va ser abatut en Ramon Vila i, ja de pas, la Torre del Moro fortificació de mitjans el segle X així com els edificis singulars de Castellnou del Bages.
Després de dinar vam apropar-nos a la Reserva Natural de Sebes amb la intenció de poder fotografia la fauna del riu Ebre en el seu espai natural.
Després d’un matí seguint el rastre de la guerra civil a Flix, vam decidir anar a menjar. Aquest cop vam tornar a tenir problemes per trobar un lloc obert o amb taules disponibles, i després de preguntar, vam haver d’anar fins a Garcia per poder dinar.
Abans d’anar a dinar, vam decidir apropar-nos a veure un monument erigit a la República. Situat a la riba esquerra del “riu de dalt”, és una construcció que commemora el final de la batalla de l’Ebre, la més sagnant de la guerra civil espanyola, i recorda l’existència del pont de ferro, la infraestructura que es va utilitzar durant la retirada de les forces republicanes al final d’aquesta batalla.
Després de visitar el Castell Nou, vam anar amb la guia de la Cana a visitar el refugi antiaeri del carrer Sant Josep de Flix. Flix va ser una de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire durant la guerra civil espanyola. A causa de la seva posició estratègica durant el conflicte i de l’existència del complex industrial on es fabricava cloratita (un explosiu químic), va ser durament castigada per l’aviació italiana en diverses ocasions.
Després de veure el Refugi del pontoners, vam trobar-nos amb una guia de La Cana per visitar el Castell Nou. Gràcies a la seva localització, el castell és un mirador excepcional del final de la batalla de l’Ebre, ja que permet observar perfectament la Serra de la Fatarella i el Tossal de Mont-redons, dos espais essencials a l’hora d’explicar la retirada republicana pel pont de ferro de Flix, situat als peus del turó del castell. Però el Castell té molta més història.
Aquest mes, sense restriccions de mobilitat pel covid i aprofitant que els dies comencen a ser més llargs, en Benet i jo vam decidir recuperar el nostre espai natural de recerca a les terres de l’Ebre. En concret, en Benet va preparar llocs d’interès relatius a la Batalla de l’Ebre a la localitat de Flix que ens van tenir ocupats tot el matí i una activitat diferent per gaudir de la natura a la tarda. Comencem però cronològicament a descriure les visites.
Després de dinar vam apropar-nos al pantà de Santa Fe. És un embassament que pertany a la riera de Santa Fe, és a dir, a la conca del riu la Tordera, i està creat per una presa situada al municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental.
Després de la caminada i sessió fotogràfica per la Riera de Riells vam anar a un restaurant que ja havíem decidit prèviament. Com volíem anar a visitar el Pantà de Santa Fe a la tarda, i havíem d’agafar la carretera que puja a Santa Fe del Montseny, vam decidir que menjaríem a un dels restaurants que coneixíem a Campins.
Aquest mes, escapant-nos de nou del confinament comarcal, vam decidir tornar a la Riera de Riells, un lloc on trobaríem poca gent, d’una bellesa natural espectacular i on poder fer un munt de fotografies. El punt de sortida, com el mes passat, va ser l'Abadia de Sant Martí del municipi de Riells.
Després de dinar, vam anar a visitar el Castell de Montsoriu. Malauradament, les visites guiades al castell, així com l’accés a l’interior, només es podien fer pel matí. Així doncs, vam poder visitar el magnífic castell només per l’exterior.
Després de la caminada per la Riera de Riells i sense una planificació prèvia, vam cercar un restaurant per dinar. Vam desplaçar-nos per la carretera de Riells a Breda i vam aturar-nos al primer restaurant obert que vam trobar, no fos que amb les restriccions pel covid no en trobéssim cap més.
De fet, el restaurant tenia molt bon aspecte. Era a peu de carretera i es tractava d'una antiga masia adaptada al servei de restauració.
Ja portem molts mesos de confinament sense poder fer les nostres sortides mensuals. Donat que les restriccions comencen a relaxar-se, en Benet i jo hem decidit fer una sortida de baix risc a la natura, per evitar el contacte amb altres persones. En concret, ens hem decidit pel Parc Natural del Montseny.
