Després de visitar el Castell Nou, vam anar amb la guia de la Cana a visitar el refugi antiaeri del carrer Sant Josep de Flix. Flix va ser una de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire durant la guerra civil espanyola. A causa de la seva posició estratègica durant el conflicte i de l’existència del complex industrial on es fabricava cloratita (un explosiu químic), va ser durament castigada per l’aviació italiana en diverses ocasions.
El primer bombardeig va tenir lloc el 23 de febrer de 1937 i va causar 9 víctimes mortals. En els dies successius, i en previsió a nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la Societat Electroquímica de Flix (SEQF) van acordar la construcció de diversos refugis, tant al nucli urbà com als terrenys de la SEQF.
Entrada al refugi |
Víctimes del bombardeig del 23 de febrer de 1937 |
En total, a Flix es van bastir nou refugis antiaeris, tots amb un sistema constructiu similar excepte el que està situat dins de la fàbrica, més complex que la resta i del qual se’n conserva un plànol en alemany.
La construcció va ser a càrrec de la Junta Local de Defensa Passiva de Flix, excavant dins la població els refugis. La direcció de l'obra va anar a càrrec dels tècnics de la companyia Riegos y Saltos del Ebro que des de l'any 1936 estaven construint la pressa, i amb la col·laboració de la població flixenca.
Entrada al refugi des de l'interior |
Bomba detonada controladament |
Respecte a aquest del Carrer Sant Josep, el volum interior és d'uns 185 m³, i la galeria principal amb 100 m³ de volum tindria una capacitat per a unes 100 persones, seguint el càlcul d'1 m³ d'aire per persona i hora estipulada en la normativa de la Defensa Passiva Antiaèria de l'Ajuntament de Barcelona.
Els bombardejos franquistes van ser constants fins al 17 de novembre de 1938, quan després de 115 dies de la Batalla de l'Ebre, Flix fou ocupada per les tropes feixistes.
Bomba alemanya SC50 de 50 Kg |
Biga del Pont de Ferro |
Actualment els deu refugis que hi ha a Flix es troben en diferents estats de conservació. El del carrer Sant Josep és el que està més ben conservat, i per aquest motiu es va poder museïtzar.
El refugi antiaeri es va construir com una galeria de mina, de més de cinquanta metres de longitud i de traçat més o menys rectilini. Consta de tres parts diferenciades: una petita avantsala a manera de galeria d'entrada, la galeria principal i la galeria coberta amb volta de formigó. L'accés actual pel carrer de Sant Josep es fa mitjançant una obertura de mig punt actualment restituïda, excavada en un talús de terra i reforçada interiorment per un petit tram de volta de canó bastit en formigó. L'avantsala que precedeix aquest accés presenta les parets i el sostre de roca natural de la zona, aquest últim ben pla. El paviment és de terra i presenta una lleugera inclinació vers l'interior A les parets s'observen vetes de la mateixa roca.
Galeria amb bastiment de formigó |
Avantsala del refugi |
La galeria principal amida uns 21 metres de longitud per 2 metres d'amplada i 1,85 metres d'alçada màxima. De la mateixa manera que l'avantsala, presenta les parets laterals i el sostre pla de roca natural, amb el paviment de terra planer. L'últim tram de galeria, comunicat amb la sortida per la plaça de la Música i prolongació de la galeria principal, presenta les parets i el sostre bastits en formigó, amb empremtes de l'encofrat de fusta utilitzat per construir-ho. El sostre està cobert per una volta de canó i a les parets es conserven grafits originals de l'època. Per les seves reduïdes dimensions (1,36 metres d'amplada per 1,78 metres d'alçada) es podria tractar d'una galeria de pas per accedir a la galeria principal.
Sortida de la plaça de Música |
Cal destacar que a l'interior del refugi estan documentades diferents inscripcions, una d'elles fa referència a un dels bombardejos que patí la vila: "1937 GM DI23 DE FRERO VONVARDEARON FLIX". En una altra es pot llegir "NO FUMAR", i prop de la sortida a la plaça hi ha el dibuix de dos milicians fent guàrdia. La musealització presenta diversos plafons explicatius, un audiovisual i dues bombes alemanyes de l'època.
Inscripció "1937 GM DI23 DE FRERO VONVARDEARON FLIX" |