Després de veure el Refugi del pontoners, vam trobar-nos amb una guia de La Cana per visitar el Castell Nou. Gràcies a la seva localització, el castell és un mirador excepcional del final de la batalla de l’Ebre, ja que permet observar perfectament la Serra de la Fatarella i el Tossal de Mont-redons, dos espais essencials a l’hora d’explicar la retirada republicana pel pont de ferro de Flix, situat als peus del turó del castell. Però el Castell té molta més història.
El Castell de Flix és una fortificació emmurallada situada al nord-est del nucli urbà de la població de Flix, dalt d'un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.Al perímetre del cim podem trobar restes de les trinxeres des de les que es vigilava el meandre del riu Ebre durant la Guerra Civil |
Placa en record dels pontoners que a peus del Castell van construir el pont de ferro |
La fortificació emmurallada de planta irregular està formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l'extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Les altres dues torres, de guaita i situades al nord i nord-est del recinte, no són tant grans com la primera i no presenten els paraments atalussats.
Els orígens del castell de Flix són incerts, i alguns autors suggereixen que sota l'estructura del castell s'hi troben vestigis d'època romana i fins i tot hom diu que fou bastit sobre les restes d'un far o talaia ibèrica.
Biga del Pont de Ferro |
Planta baixa on podem veure la planta triangular |
Encara apreciem restes del castell original per dins del que es va construir al segle XVIII. El 1837, durant la primera guerra carlina, es va construir l'actual castell, i el 1874, durant la tercera guerra carlina, uns murs i una gran torre rodona hi foren afegits. La seva situació geogràfica el convertí en un dels més importants de la comarca, junt amb el castell de Mequinensa i el castell de Miravet.
Va tenir molta importància tant a la guerra civil del segle XV, com a la dels segadors del segle XVII i a la de Successió del segle XVIII.
Detalls de la construcció primària de la torre |
Antics punts d'inserció del bigam de la torre |
Després de la destrucció del castell d'origen sarraí, l'anomenat Castell Nou fou bastit el 1837, en un lloc diferent que el sarraí. Aquest fou construït a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l'utilitzà durant la primera guerra Carlina per protegir la dreta de l'Ebre. Per això els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada, camí de l'exili el 2 de juny de 1840.
Vista del meandre des del castell |
Lateral de la fortificació |
Vers el 1872 i 1873, durant la tercera guerra, el castell fou restaurat. El 19 de juny de 1875 va ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, i s'hi instal·là una guarnició liberal fins al 28 de juny de 1876. A partir d'aquest moment va ser abandonat.
Benet |
Planta superior des d'una de les torres |
Fent un salt en la història, ens trobem ja entre els dies 7 i 15 de novembre del 1938, quan l’exèrcit republicà va haver de protagonitzar una de les maniobres més importants per salvar un munt de vides humanes durant el replegament a la Batalla de l’Ebre. Un cop l’exèrcit franquista trencà el front de guerra per la Serra de Cavalls el 30 d’octubre, va començar una gran maniobra tàctica amb l’objectiu d’encerclar l’exèrcit republicà al sector de la Fatarella per aniquilar-lo. D’una banda, el Cos de l’exèrcit marroquí va fixar al XV Cos de l’exèrcit republicà a la zona de Vilalba dels Arcs i Pobla de Massaluca. I per l’altra, el Cos de l’exèrcit del Maestrat va concentrar tota la seua potència bèl·lica a resseguir la riba dreta de l’Ebre en direcció nord, conquerint ràpidament Miravet, Benissanet i Móra d’Ebre, arribant ben aviat a les portes d’Ascó.
Flix i Ebre des del Castell |
Estelada a la torre sud-oest |
Davant l’embranzida enemiga, el tinent coronel Tagüeña, cap del XVè Cos de l’exèrcit republicà, decideix iniciar un primer replegament tàctic de tots els seus efectius a l’anomenat “cap de pont reduït”, línia defensiva que recorria el vesant est de la Serra de la Fatarella i baixava a l’Ebre pel sud d’Ascó.
Aviat, però, la pressió franquista es va intensificar sobre la nova línia de defensa, sobretot a la zona d’Ascó. Tagüeña s’adonà que el seu exèrcit estava arribant al límit de la seua resistència i va ordenar, a les 14:45 hores del dia 15 de novembre, el replegament definitiu a la riba esquerra del riu.
Vista de la planta superior |
Lateral de la planta superior |
La XIII Brigada republicana serà la que guardarà el replegament de la resta d’unitats, establint a una línia de cobertura que tindrà el Tossal de Mont-redons, al terme de Flix, com a eix de referència. Les darreres unitats de la XIII Brigada creuaran l’Ebre sobre les 04:00 de la matinada del dia 16 de novembre de 1938. A les 04:45, els republicans van destruir el pont de ferro de Flix i la Batalla de l’Ebre, la més cruenta i sagnant de la guerra civil, tocava a la seua fi després de 115 dies de combat.
Castell Nou des de l'exterior |