Aquest mes, sense restriccions de mobilitat pel covid i aprofitant que els dies comencen a ser més llargs, en Benet i jo vam decidir recuperar el nostre espai natural de recerca a les terres de l’Ebre. En concret, en Benet va preparar llocs d’interès relatius a la Batalla de l’Ebre a la localitat de Flix que ens van tenir ocupats tot el matí i una activitat diferent per gaudir de la natura a la tarda. Comencem però cronològicament a descriure les visites.
Després d’un bon esmorzar i abans de trobar-nos amb una guia de l’Associació Cultural La Cana que té cura del patrimoni històric i arqueològic de Flix, vam tenir temps de visitar el Refugi dels pontoners del pont de ferro de Flix.A Flix hi ha deu refugis antiaeris coneguts de la guerra civil espanyola, però només un d’ells fou construït durant la Batalla de l'Ebre, els altres es van construir a conseqüència del primer bombardeig aeri sobre Flix el 23 de febrer de 1937.
Entrada de la dreta al refugi |
Aquest refugi construït durant la Batalla de l’Ebre el van construir els pontoners del pont de ferro de Flix, un pont importantíssim que era constantment bombardejat pels franquistes durant el dia i constantment reconstruït pels republicans durant la nit.
Entrada de l'esquerra al refugi |
El pont era molt important estratègicament per al subministrament de material de guerra i queviures de les tropes que havien creuat l’Ebre durant l’ofensiva republicana.
El pont havia estat dissenyat pel Major Lorito, enginyer italià, de família benestant i membre del partit comunista, que fugint de Mussolini havia vingut a Espanya per unir-se a l’exercit republicà. Havia ideat un model de pont i el seu “carro llençaponts” a base de perfils metàl·lics estàndards fosos i fabricats en diferents empreses de Catalunya.
Benet al fons d'una de les galeries d'accés |
Galeria d'accés |
La missió de muntar a Flix un pont metàl·lic i de tenir-ne cura, fou encomanada a la 1a Companyia del Batalló de Ponts número 3, comandada pel Tinent Barbero i adscrita directament durant la Batalla de l’Ebre al XVè Cos de l’Exèrcit Republicà.
Una de les entrades al refugi des de l'interior |
Els homes d’aquesta unitat, quan no eren al pont, construint o reconstruint-lo sota un diluvi de bombes o suportant alguna de les avingudes provocades de l’Ebre, es refugiaven primer al túnel del ferrocarril i desprès al refugi antiaeri construït als peus del turó del Castell Nou.
Entrada vista des de l'interior |
Galeria central inundada d'aigua |
Les unitats de pontoners de l’Exèrcit de l’Ebre van excavar diversos refugis a la riba del riu per protegir-se com hem dit dels bombardejos diaris de l’aviació bàsicament italiana durant la batalla de l’Ebre. A la nit havien de reparar no només el pont de ferro, sinó passarel·les, passos de barca i ponts permanents. Era coneguda l’existència de refugis a Flix i a Móra d’Ebre, ambdós al marge dret del riu.
Fotografia històrica dels pontoners. Al centre, Solans (comissari polític del Batalló núm 3 de Ponts) i a l'esquerra, el tinent Barbero (cap de la primera companyia). |
Fotografia històrica on es poden veure les dues entrades al refugi en el pas de la barca de dalt. |
S’estima que el cos d’enginyers i pontoners van perdre per l’acció de l’aviació franquista, durant les primeres 48 hores de l’ofensiva, més d’un terç de les seves forces.
En plena retirada de l’Exercit Republicà, la voladura del pont de ferro de Flix pel propi exèrcit republicà, la nit del 15 al 16 de novembre de 1938, simbolitza el punt i final de la Batalla de l’Ebre.
Galeria central |
L'Ajuntament de Flix, l'Associació la Cana i el Memorial Democràtic van procedir a la neteja d'aquest refugi que era ple de sediments per les crescudes del riu des de la seva construcció. Després de la neteja es va poder comprovar que el refugi té forma de U amb dos accessos d’uns 10 metres de profunditat i una connexió entre ells d’un tram de 15 metres.
L'agosarat Benet va tenir una petita incidència amb el tram central inundat d'aigua... |