Aquestes trinxeres han estat recuperades per l’Associació Lo
Riu, dedicada a l’estudi del patrimoni històric i arqueològic de les Terres de
l’Ebre.
En aquest indret podem trobar una casamata amb una tronera per arma
automàtica de infanteria, amb trinxeres laterals per protegir-la. Aquestes
defenses pertanyien a la línia Ascó-Serra de La Fatarella.
 |
| Trinxera |
 |
Benet prop de la casamata amb tronera per arma automàtica
|
L’objectiu d’aquesta posició era aconseguir un foc creuat
amb els pus de tirador avançats i amb la posició número 10 i també, el foc
directe sobre un tram de l’antiga carretera de La Fatarella – Ascó.
 |
| Casamata |
 |
| Des d'aquesta posició actuava una arma automàtica |
Reprodueixo fragments de l’article “A l’última trinxera”
d’Antonio Baños publicat al diari Ara el 20 d’agost de 2019 en que es fa menció
a aquestes trinxeres.
 |
| Trinxeres |
 |
| Trinxeres |
“Som al 14 de novembre del 1938. La desfeta en el front de
l’Ebre és total. El comandament republicà necessita evacuar de Flix 25.000
soldats que han de travessar el riu cap a la riba esquerra. Entre ells i els
nacionals només queden un grapat de soldats atrinxerats en els 33 quilòmetres
de fortificacions i búnquers que el tinent coronel Tagüeña va manar construir
durant l’ofensiva. Molts dels soldats són de la gloriosa 35a Divisió
Internacional. Brigadistes. Es demanen voluntaris per a una darrera missió
suïcida. Resistir fins que es pugui evacuar Flix. Uns centenars de soldats fan
el pas. Moriran tots.”
 |
| Trinxeres |
“Som a la partida de Raïmats, just on els republicans van
establir la darrera línia de defensa. Entre molins de vent i oliveres, Sambró (de
l’associació Lo Riu) assenyala una petita trinxera en ziga-zaga. ‘És aquí.
Aquesta va ser l'última trinxera de l’exèrcit de l’Ebre. A partir d’aquí tot va
ser retirada’. És un modest forat tot just reforçat per uns sacs terrers. Des
de l’última trinxera es veu en la llunyania el lloc de comandament que tenia el
maleït general Yagüe. ‘I just va ser en aquesta trinxera que van trobar en
Charlie’, ens assenyala Sambró.”
 |
| Trinxeres |
“El 2011, fent unes excavacions, es va trobar el cos d’un
dels darrers combatents. Era un soldat cepat (1,80 m) que va morir per la
metralla amb una granada a la mà. A terra, milers i milers de cartutxos recordaven
com va ser de ferotge la defensa a mort d’aquest racó. ‘Els tècnics de la
Generalitat se'l van emportar i ara no sabem on és’, es plany Sambró.”
 |
| Punt per ametralladora |
“El paisatge és estrany. Ens trobem enmig d’un parc eòlic. ‘Les
administracions ens van amenaçar –recorda Sambró–, perquè ens queixàvem que es
construïen els molins enmig d’un espai de memòria, traient de qualsevol manera
ossos de combatents’.”
 |
| Trinxeres |
“ ’Els
que els van rodejar i segurament matar amb granades –diu Sambró– eren soldats
del Terç de Montserrat. Catalans’.”
 |
| Refugi |
