L'estació de Bot va ser un punt estratègic dominat per l'exercit rebel que els va permetre l'avituallament tant de material bèl·lic com d'unitats combatents durant la batalla de l'Ebre.
Al sud de la serra de Pàndols, emmarcats pel riu Canaleta i
un dels seus afluents, que recorre les valls de Coll Ventòs, l’Antolina i les
Termeres, s’alcen un seguit de cims que a Bot es coneixen com l’Agulla de Bot
(518 m), la Plana (587 m) i Migdia (621 m), tot i que oficialment són
anomenades Mola d’en Canar, la Falconera i Rocamala.
Als seus pues es troba l’ermita de Sant Josep erigida al
segle XIX, on el veïns de Bot van de romeria per demanar el benefici de la
pluja. Al seu davant trobem una vall travessada per l’antiga línia del
ferrocarril de la val de Zafán, convertida en Via Verda, i les restes dels
edificis de l’estació de Bot.
 |
| Estació de Bot |
Situat al sud de Gandesa i la serra de Pàndols, Bot era la
clau per poder avançar cap a Horta de Sant Joan i també poder assetjar Gandesa
per l’esquena. És per això que el 26 de juliol unitats de la 11a Divisió
republicana van rebre l’ordre d’ocupar Bot. Aconseguir-ho permetria envoltar
Gandesa i forçar-ne la retirada dels seus defensors.
Els primers atacs contra Bot van començar el mateix 26 de
juliol i van ser rebutjats per banderes de Falange de la 84a Divisió, acabades
d’arribar des del front de Llevant. Els intents de prendre la població es van
repetir fins el 31 de juliol, sense aconseguir-ho. La màxima penetració es va
registrar el 30 de juliol, quan les forces de la 100 Brigada van ocupar
temporalment l’ermita de Sant Josep, a poc menys d’un quilòmetre de la
població. L’hagueren d’abandonar abans d’acabar la jornada.
 |
| Panoràmica de l'estació de Bot des del mirador de Sant Josep |
 |
| Ermita de Sant Josep |
El ferrocarril de la Vall de Zafán, era una de les
infraestructures més esperades a les Terres de l’Ebre i al Baix Aragó. Des del
1863 es projectava la línia que havia d’unir Aragó amb un port marítim per tal
de comercialitzar els seus productes. Les obres van començar el 1891 a la Pobla
de Hijar (Terol) i van arribar a Tortosa el 1942. L’últim tram, que anava fins
a Sant Carles de la Ràpita, ja no es va arribar a construir mai.
El disseny d’aquest traçat, a més del comerç també responia a qüestions estratègiques, segons les quals davant d’una possible invasió militar des dels Pirineus, el riu Ebre actués com a frontera natural. De fet, els últims trams es van construir per la Guerra Civil.
El disseny d’aquest traçat, a més del comerç també responia a qüestions estratègiques, segons les quals davant d’una possible invasió militar des dels Pirineus, el riu Ebre actués com a frontera natural. De fet, els últims trams es van construir per la Guerra Civil.
 |
| Estació de Bot |
El tren era conegut com “el Sarmentero” perquè transcorria
entre vinyes. Va funcionar durant uns 30 anys, fins que el 1971 s’ensorrà un
túnel entre Bot i el Pinell de Brai. La clausura definitiva de la línia es va
produir el 30 de setembre de 1973.
L’ocupació franquista del Baix Aragó i l’establiment del
front al llarg del riu Ebre va fer que els sapadors ferroviaris instal·lessin
rais provisionals. Així, a finals de juny de 1938, ja es podia arribar amb tren
fins a Bot.
 |
| Edifici annex a l'estació de Bot |
Aquesta ràpida construcció va ser vital per la Batalla de
l’Ebre, ja que permeté a l’exèrcit franquista una via ràpida de subministrament
tant d’homes com de material al front, distant uns 5 quilòmetre de l’estació.
El mateix dia 25 de juliol van arribar a l’estació de Bot
diverses unitats franquistes, com la 74a Divisió, amb els 850 homes del terç de
Montserrat, la 1a Divisió de Navarra o la 84a Divisió. Aquests reforços
constants van fer impossible l’avanç republicà.
 |
| Estació de Bot |
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola els presoners
republicans van construir el darrer tram fins a Tortosa (1942).
 |
| Estació de Bot |
