Després de dinar, vam anar a visitar l'amfiteatre de Tarragona, que és una edificació romana de
l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. La seva
gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona. És part del conjunt
arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO i té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de
Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del
mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
L'existència de l'amfiteatre palesa la importància assolida
per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser
una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals
ciutats de l'Imperi.
 |
| Vista general de l'amfiteatre |
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del
segle I dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador
Heliogàbal, i el 21 de gener de 259 fou l'escenari de l'execució del bisbe
cristià Fructuós amb els seus diaques Auguri i Eulogi, fet que motivà, al segle
VI, la construcció d'una basílica visigòtica de culte dedicada a aquests
màrtirs, a la qual se superposà, al segle XII, l'església romànica de Santa
Maria del Miracle.
 |
| Imatge d'una deessa on s'encomanaven els gladiadors |
Els amfiteatres romans eren edificis públics on se
celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges i, també,
lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s'hi
oferien espectacles navals o naumàquies (del llatí naumachia).
 |
| Arena i graderies |
Com he dit, Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d'Hispània on es
va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat
política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en
l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC).
 |
| Carreus per protegir els espectadors |
De planta el·líptica, les dimensions màximes del mateix són
130 x 102 metres. Presenta dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el
centre, on es desenvolupava l'espectacle i on encara s'aprecia una fossa i
dependències subterrànies, que segurament devien servir per tancar les feres
destinades als jocs, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic.
 |
| Graderia de les autoritats més rellevants |
Les grades eren construïdes damunt d'un pòdium, fet de
carreus, per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de
feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la
mar va permetre aprofitar la mateixa roca natural per a la construcció de les
grades, la imma i media cavea, del sector N.O. Per a la resta es van bastir
grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes, en formigó, opus
caementicium i amb blocs d'opus quadratum.
 |
| A les graderies podem veure els sectors o maenianum |
Dos murets dividien les graderies en els tres sectors on se
situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents
eren les situades més a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un
passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades
discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els diferents maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les
vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada
maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional
i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles.
 |
| Benet observant els murs |
El podi es conserva parcialment, tindria una alçada de 3,25
m i la seva decoració original era de pintura sobre dels blocs de pedra local,
revestit amb lloses de marbre (possiblement durant la restauració de l'edifici
l'any 218). Tant la primera decoració pintada, com la segona amb lloses es
conserven en la zona nord-oriental. A aquesta reforma correspon la inscripció
considerada més llarga de la península Ibèrica, en commemoració de la
restauració. Estava formada per 52 blocs i se situava en el podi de l'edifici,
coronant-lo.
 |
| Restes dels murs de protecció |
 |
| Fossats de servei |
El passadís de servei que anava per darrere del podi, de
0,87 metres d'ample i 2,50 d'alçada, estava pavimentat amb petites pedres lligades
amb argamassa i la paret que el delimitava era d'opus vitattum. S'han conservat
diversos carreus que formaven part del revestiment de les grades, amb
inscripcions referents als individus que les ocupaven.
 |
| Benet al mig de l'arena |
Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l'amfiteatre
han permès recuperar nombrosos blocs de pedra perforats, que tenien funció de
contrapès per aixecar la lona que cobria l'amfiteatre, el velum.
 |
| Restes de blocs de pedres del mur de protecció |
Les dues portes principals que comunicaven directament
l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien
als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l'eix curt,
per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d'ambdós eixos, per sota del
nivell de l'arena, s'obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de
l'amfiteatre i dels espectacles que s'hi desenvolupaven. Són visibles actualment.
 |
| Graderies i mur |
 |
| Porta a l'amfiteatre per on entraven els gladiadors |
Tenia una capacitat aproximada de 14.000 espectadors, i la seva construcció es
degué a un sacerdot del culte imperial "Flamen Romae Divorum et
Augustorum", es conserva part de la inscripció de donació de l'edifici per
part del flamen, durant el principat de Trajà o Adrià.
 |
| Vista general |
 |
| Fossats |
El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat
viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i
Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del
martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datada al
segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII,
l'església romànica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les
restes visibles en l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les
grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic.
 |
| Restes de l'església de Santa Maria del Miracle |
De la basílica visigòtica, construïda en el sector sud-est
de l'edifici, se'n conserven els fonaments, part de les portes, paviments, i 10
basaments de columna. És un edifici de tres naus, amb un cor en l'eix
longitudinal, i una cambra annexa que formava part del projecte original de
l'edifici. Al seu voltant es formà una àrea cementirial amb 48 enterraments i
dos recintes funeraris. Les dimensions totals de la basílica eren de 22,75 per
13 metres.
 |
| Nau principal de l'església |
Les
restes de l'església de Santa Maria del Miracle, que se superposà a la visigòtica,
pertanyen fonamentalment a la construcció romànica, de planta de creu llatina i
cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques. Després d'experimentar noves
modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per
l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi van bastir un convent
amb un gran pati emmurallat.
 |
| Amfiteatre |
