El circ de Tàrraco es trobava emplaçat dins el pomerium de
la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de
propietat estatal. Està situat a la part alta de l’antiga Tàrraco, paral·lel a
l’actual Rambla Vella, i manté un estat excepcional de conservació.
Es tracta de l'edifici amb capacitat per a 20.000 persones on
es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quadrigues, és
a dir, on es duien a terme les curses de carruatges.
Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià
(81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC.
La seva construcció respon a un projecte unitari que es
fonamenta sobre la concessió per part de Vespasià del ius latii a les
províncies hispanes entorn de l'any 73 dC. És per aquest motiu que el circ
formarà part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses que
esdevindria el reflex de l'Estat a la província.
 |
| Curva del circ i muralla medieval |
El fòrum provincial, articulat en dos nivells, ocupava la
part més alta del turó. El circ ocupava la terrassa sota el conjunt foral.
Aquest estaria delimitat per la muralla tardorepublicana a occident i orient (l'actual
Avinguda de l'Imperi Romà i passeig de Sant Antoni respectivament), per
l'estructura foral provincial pel costat septentrional (actuals carrers dels
Ferrers i de l'Enrajolat) i per la via Augusta, en el seu pas per la ciutat,
pel costat meridional.
És per aquesta adaptació a la topografia del terreny i a
l'espai disponible que l'edifici presenta unes dimensions i unes
característiques que el fan únic.
 |
| Restes de la grada de la curva del Circ |
Les restes avui observables de l'antic circ romà de
Tarragona constitueixen tan sols una petita part de la construcció original. La
part actualment visible està situada prop de la muralla i del Pretori, i correspon
a un sector de la capçalera del circ i a algunes voltes de canó de grans dimensions
damunt de les quals recolzaven les graderies destinades als espectadors. Resta
també en peu una gran porta monumental d'accés al recinte.
 |
| Túnel d'accés al Circ |
Tot i que la part recuperada del circ és mínima en
comparació amb la seva importància, de fet es tracta d'un dels exemples més
notables i ben conservats de circ romà en l'àmbit occidental de l'Imperi.
Les seves dimensions es calculen en 325 metres de longitud
per 100-115 metres d'ample. Pel que fa a l'arena, es calcula que tindria uns
290m de longitud i l'amplada variaria entre els 67 i els 77 metres. La longitud
de la barrera central (spina) era de 190 metres.
 |
| Torre del Pretori i restes del Circ |
La construcció de l'edifici es va realitzar amb voltes
consecutives de formigó romà opus caementicium, mentre que la façana, podi,
escalinates i altres elements es van construir en opus quadratum.
Per a la construcció de les voltes es va usar un encofrat
perdut en la seva part inferior, mentre que les voltes, pròpiament dites, es
van realitzar amb un encofrat de fusta. Algunes de les citades voltes
aguantaven la superfície superior de l'edifici, visorium, mentre que d'altres
servien com a elements de sustentació de les grades.
 |
| Volta Llarga |
Com he dit, fou edificat durant el govern de l'emperador
Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC. Es desconeix
qui va finançar la construcció del circ. Ara bé, el fet que fos bastit sobre
terrenys públics i la seva estreta relació arquitectònica i funcional amb el
recinte foral provincial fan pensar en una intervenció directa de l'Estat.
Malgrat això, no es pot descartar tampoc, la participació de les elits locals,
com així ens consta en el cas de l'amfiteatre.
 |
| Accès al Circ |
La volta coneguda com a Volta Llarga del circ, de 94 metres
de longitud, s'estén sota el Carrer Enrajolat i té una amplada de 3,70 metres
per 2,80 d'alçada. Està feta de formigó encofrat i es presenta adossada
mitjançant un dels seus murs laterals al gran mur de contenció de la terrassa
superior (fòrum Provincial), construït amb grans blocs de 0,60 x 118 de 2,4 de
grossor. Aquesta volta servia de pas de servei a les grades pel sector
septentrional. On acabava la volta, s'observa l'escalinata d'accés a les
grades, que formava part d'una estança independent respecte de la volta.
 |
| Jordi dins la Volta Llarga |
