La torre denominada del Pretori formava part del gran
conjunt monumental, construït durant
l’època de Vespasià (69-96 dC), a la part alta de la ciutat, del Concili
Provincial. En esdevenir Tàrraco la capital de la Província de la Hispània
Citerior, el govern imperial va decidir que la ciutat necessitava un conjunt
d’edificacions per a cobrir les àmplies funcions d’una capital.
El castell del Rei és un edifici conegut tradicionalment com
a pretori romà d'August o torre de Pilat. És a la zona sud-est del barri antic
de Tarragona, entre la plaça del Rei, la capçalera del circ romà i el passeig
de Sant Antoni. El castell d'època romànica fou, en gran part, el resultat de
la rehabilitació de la gran construcció romana que havia format part del fòrum
provincial.
 |
| Muralla medieval vista des de la Torre del Pretori |
 |
| Muralla del Castell del Rei |
L'any 1118, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu
donació de la ciutat de Tarragona reservant-se per a ell el «palatium»,
referint-se segurament a aquest edifici que seria la representació física del
poder reial a Tarragona i seu de la vegueria. L'arquebisbe no hi tenia cap mena
de jurisdicció.
 |
| Pedestals d'estàtues de la plaça del foro romà |
L'any 1282, l'infant Alfons, fill i successor de Pere II el
Gran recriminà en una carta als habitants de la Selva del Camp que haguessin
assaltat el castell del Rei de Tarragona. Alguns selvatans s'havien negat a
donar diners a l'armada reial per la conquesta de Sicília i, l'oficial reial,
que representava al rei, els havia empenyorat alguns caps de bestiar. Els
selvatans assaltaren el castell per a recuperar els animals. Sota els governs
de Jaume II, Pere III i Joan II es dugueren a terme ampliacions i reformes del
castell. El febrer de 1295, es documenta que Jaume II dóna diners per a les
obres del castell.
 |
| Torre de guaita de la muralla |
 |
| Torre |
També l'any 1304, Jaume II mana al batlle de Tortosa que
lliuri 2000 sous barcelonins a les obres que es realitzaven al castell del rei
de Tarragona, obres i restauracions que durarien almenys fins a 1313. Un
document conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó detalla les despeses de les
obres efectuades al castell entre 1313 i 1317, vigilades i dirigides pel veguer
reial al camp de Tarragona i que no canviaren essencialment l'estructura romana
de l'edifici. En canvi, Pere III el Cerimoniós ordenà la transformació total de
l'interior per adaptar-lo als gustos i necessitats de l'època (1383-1386). Per
raó d'aquestes obres, la ciutat de Tarragona havia de pagar anualment cent
florins d'or en principi, i més tard, 200 florins.
 |
| Accés a la torre del Pretori |
La importància de la fortalesa com a estatge reial decaigué.
Els reis sojornaven al castell de l'Arquebisbe, com ho féu Ferran I de Catalunya-Aragó
l'any 1412, mentre que el castell del rei només albergava les oficines del
procurador reial.
 |
| Jordi al terrat de la Torre del Pretori |
 |
| Estàtua d'una dona |
Al segle XVI, el castell va romandre inhabilitat. Al segle XVII
fou convertit en dipòsit de material bèl·lic i caserna i en el segle XVIII s'hi
establí una presó.
 |
Estances
|
El 19 d'agost de 1813, durant la Guerra del Francès i abans
de la retirada de les tropes napoleòniques, el mariscal Suchet féu esclatar
muralles i edificis. L'explosió causà gran quantitat de víctimes i va destruir
fortificacions i edificis, entre els quals el castell del Rei que restà molt
malmès. A mitjans de segle, fou refet i convertit en presó provincial, funció
que va mantenir fins a l'any 1953. Després d'una notable restauració, va
començar un procés d'adequació museogràfica. L'any 1971 es destinà a completar
les instal·lacions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. L'any 1986 la
torre va passar a dependre del Museu d'Història de Tarragona.
 |
| Benet |
El castell del rei era un edifici format per dos cossos de
planta rectangular comunicats entre ells per uns arcs obrats en època medieval.
Ens centrarem en el cos occidental que és on les restes medievals són més
notables. També s'hi veuen importants construccions romanes, especialment a la
part inferior i obres de reconstrucció, molt més tardanes. Està dividit en tres pisos amb amples estances
cobertes per un terrat.
 |
| Columna de l'antic foro romà |
A la torre del Pretori hi trobem el sarcòfag d’Hipòlit de
procedència grega, es conserva
aquest magnífic sarcòfag, de marbre, datat del segle III d.C, a la
primera planta del pretori. L’any 1949 va ser localitzat sota el mar per un
grup de submarinistes.
 |
| Benet a la sala gòtica junt al sarcòfag d'Hipòlit |
Tot i que no s’ha recuperat la seva coberta, es troba en un
relatiu bon estat, si exceptuem que la majoria dels personatges estan
decapitats.
S’observa una diferència de treball en les seves 4 cares
decorades: la cara frontal i lateral esquerra estan decorades en alt relleu, de
molt bona qualitat; mentre que, les altres dues, estan realitzades en baix relleu,
de forma més esquemàtica. L’escultura reprodueix el tràgic mite d’Hipòlit.
A l’escena que veiem a la fotografia explica quan el
protagonista Hipòlit arriba de la cacera amb els seus companys i rep, a través
de la seva dida una carta de Fedra, demanant-li una trobada amorosa. Hipòlit
rebutja acudir a la cita, en considerar-la poc decorosa.
 |
| Sarcòfag d'Hippolit |
