El "Poble Vell" és l’antiga ubicació de Corbera d’Ebre a la Terra
Alta. El conjunt està agrupat a l’entorn de l’església parroquial de Sant
Pere, completament destruït durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil
espanyola.
 |
Església de Sant Pere obra de Francesc Melet
(neoclàssic de finals del segle XVIII i primers
del segle XIX)
|
Amb una població l’any 1938 propera als 2.500 habitants, els
seus carrers i cases en runes són, avui dia, un testimoni mut de la violència i
de les brutals conseqüències dels bombardeigs aeris i d’artilleria que van
patir durant tota la batalla les poblacions civils de la zona.
La nit del 25 de juliol del 1938, les forces de la República
creuen el riu, tot iniciant el que havia de ser una llarga batalla. Aquell
mateix matí les seves avantguardes entren a Corbera d’Ebre i ocupen la població
cap a les dues del migdia, després de breus combats amb les forces franquistes
que la defensaven. La població restaria en mans republicanes des del primer dia
de la batalla fins al 4 de setembre quan la quarta ofensiva nacional sobre el
front aconsegueix trencar les línies republicanes i les obliga a retirar-se de
Corbera.
S’estén sobre un tossal de 337 metres d’altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls i de la de Pàndols. Les ruïnes de Corbera van ser declarades Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 1992, i suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra.
El nucli vell de Corbera d'Ebre forma un conjunt a part de
la nova població, damunt d'una petita elevació de terreny. És format per pocs
carrers amb cases ensorrades de maçoneria i teules, algunes de les quals
serveixen per tancar el bestiar. S'hi conserven alguns portals adovellats de
mig punt, alguns arcs medievals aprofitats, algun porxo i panys de carreus amb
mènsules motllurades.
Ja fora del petit nucli, destaca l'església vella de Sant
Pere, d'estil neoclàssic, actualment en reconstrucció. És un edifici fet amb
carreus ben tallats, de planta basilical amb nau central i dues de laterals, de
quatre trams i absis, que no sobresurten a l'exterior. Les voltes
(desaparegudes) eren d'aresta i en algun lloc amb cúpula o mitges cúpules. La
façana principal és dividida verticalment en tres tossos, emmarcats per
pilastres adossades. Sobre el cos lateral de l'esquerra s'alça el campanar, de
planta quadrangular, de dos pisos d'alçada. El cos central, acabat en frontó
mixtilini, conté la porta d'accés, de tres nivells d'alçada. El coronament de
la façana.
L'edifici de l'església neoclàssica (que sembla que en
substituí un altre de romànic) es comença a construir a finals del segle XVIII
i no s'acabà fins entrat el segle XIX. Durant la guerra civil no es destruí del
tot, però en quedar abandonada (se'n construí una de nova dins el nou nucli de
Corbera bastit després de la guerra) sofrí espoliacions i s'anà enrunant.
L'any 1153, està documentat per primera vegada el "castrum" de Corbera en la donació del castell de Miravet.
L'any 1153, està documentat per primera vegada el "castrum" de Corbera en la donació del castell de Miravet.
Des del 1995 és una mena de museu a l'aire lliure amb una exposició permanent d'escultures inspirades en les lletres de l'abecedari —«Abecedari de la Llibertat»— 28 en total repartides per diferents racons, de vint-i-cinc artistes diferents fetes amb les més diverses tècniques i materials. Representen l'efecte de les guerres, així com advocar per la pau mundial: la simbolització de la fraternitat.
Davant de l'església, a la plaça, s'aixeca la «Bota», obra
de Joan Brossa; (1988).
L'any 2000, va ser erigit el «Monument a les Brigades
Internacionals», obra de José Luis Terraza, de ferro i pedra.
 |
Poema visual de Joan Brossa "Homenatge als combatents
que van defensar les llibertats de Catalunya en front del
feixisme" (1988, 50è aniversari de la Batalla de l'Ebre
|
 |
En record del Batalló Britànic de la XV Brigada que va lluitar
per darrera vegada a prop de la carretera entre dos i tres
quilòmetres a l'est del poble de Corbera d'Ebre, abans de
retirar-se el 24 de setembre obligats per l'anunci de
l'Espanya Republicana del 21-09-1938. En els tres darrers
dies van morir 23 voluntaris britànics que s'afegien als
més de 175 camarades espanyols morts del seu batalló.
|
Finalment
l'abril de 2018 s'inaugurava un relleu, obra de l'escultora Mar Hernàndez
Pongiluppi (Barcelona, 1984), que recorda al comandant Robert Hale Merriman i
al batalló A. Lincoln.
