El municipi de Vilalba dels Arcs es troba sobre un petit
turó, a la cota 452, que s’alça entre la vall dels Prats i el barranc de les
Capçades. Entre tots dos, es troben els rentadors i la font, que abastia
d’aigua el poble.
Vista de la Vall dels Prats i barranc de les Capçades des de la cota 452 |
Les tropes republicanes, al seu torn, van avançar des de la
Fatarella ocupant les cotes de les partides agràries de les Gaetes, les Comes,
els Comasorts, Damunt la Font i lo Comellà, establint la seva línia màxima de
penetració al turó del Calvari i als Castellets.
Zona per on avançaren les tropes republicanes |
El 25 de juliol, Franco estableix que un dels punts de
resistència de la nova línia sigui a Vilalba dels Arcs. Cap aquesta població es
retiren les restes de la 50 Divisió franquista que cobria la zona, sota el
comandament del Tinent Coronel Capablanca.
El mateix dia 25 les forces republicanes arriben fins a
Quatre Camins i al matí següent ocupen la posició del Calvari, davant del nucli
de Vilalba. Mentre, a l’interior de la vila s’organitza la defensa a l’atac
republicà, que comença el mateix dia 26 de juliol amb unitats de la 3a Divisió.
Durant quatre dies, fins el 29 de juliol, les unitats
republicanes assalten la població pel sector del Bassot sense èxit, per manca
d’artilleria, que encara no ha travessat el riu, i d’armament pesat. Al seu
torn, les forces franquistes resisteixen les agressions i reforcen la defensa
amb l’arribada de les tropes de relleu, les de la 74a Divisió.
A partir del dia 29, els republicans renuncien a l’assalt
frontal pel Bassot i proven d’ocupar la població des de Quatre Camins. Entre el
30 de juliol i el 2 d’agost, es prova de trencar la defensa per aquella zona,
sense cap mena d’èxit. A partir d’aquí, l’Estat Major republicà posa fi a
l’acció ofensiva i passa tan sols a defensar el territori ocupat. Els vuit dies
de setge han finalitzat.
Portal de l'Església Parroquial de
Sant Llorenç
|
A
Vilalba dels Arcs trobem diverses mostres interessants d’arquitectura del
passat. Pel que fa a la civil, destaquen algunes restes del recinte fortificar,
els perxes de la plaça de la Vila i la Casa Coll. Pel que fa a l’arquitectura
religiosa, són remarcables les dos esglésies parroquials. La vella, dedicada a
Nostra Senyora de Gràcia, és un bon exemple d’arquitectura del segle XIII que
va rebre algunes modificacions importants cap el segle XV. És de planta
rectangular amb capçalera plana, arcs diafragma i coberta a dos vessants.
Posteriorment s’hi va construir una capella amb ogives a la tramada de la
capçalera. Van ser l’església de la vila fins al segle XVII i avui té usos
civils. El nou temple de la població dedicat a Sant Llorenç, que compta amb una
porta lateral renaixentista del 1601, es va començar a construir a partir del
segle XVI i va ser completat el 1705.
Muralla defensiva de Vilalba
Restes del mur nord-oest de la població dels segles XIV-XV
|