Altre cop des de Gandesa, camí de Vilalba dels Arcs, arribem
a l’encreuament de Quatre Camins. Ens trobem ara a l’espai històric on va tenir
lloc la desfeta del Terç de Montserrat, l'única unitat catalana de tot
l'exèrcit franquista, el 19 d'agost.
 |
| Turó Quatre Camins vist des del turó Punta Targa |
Quatre Camins rep el nom de l’encreuament de les quatre
carreteres que hi conflueixen i que porten fins a Vilalba dels Arcs, la
Fatarella, Corbera d’Ebre i Gandesa.
El creuament està dominat per dos turons bessons, a banda i
banda de la carretera, separats per quasi 250 metres i amb una alçada de 481
metres. El més proper a Vilalba dels Arcs, conegut com a Quatre Camins, estava
sota el control de les tropes del Terç de Requetès de Montserrat. L’altre,
conegut com a Punta Targa, restava en mans de les unitats republicanes des del
mateix 25 de juliol.
 |
| Turó Quatre Camins |
 |
| Turó Punta Targa |
La importància estratègica del creuament fa que els
republicans fortifiquessin la Punta Targa amb quatre nius de metralladores,
comunicats per trinxeres i coberts per una doble capa de troncs i terra. Davant
aquestes posicions, es construïren pus de tirador i, entre uns i altres,
s’alçava una doble línia de triple filferrada.
A més d’aquestes construccions, els defensors comptaven amb
dues seccions de metralladores i una de morters de 50mm, i la presència a les
proximitats de peces d’artilleria antitancs, morters pesats i blindats.
La 3a ofensiva de l’exercit nacional al front de l’Ebre
pretenia allunyar les forces republicanes de Vilalba dels Arcs, per evita que
Gandesa fos envoltada pel seu flanc esquerre.
El 19 d’agost s’iniciava l’ofensiva, amb la participació de
quatre divisions, amb més de 170 peces d’artilleria i l’aviació. El front
s’havia de trencar per tres sectors. Un d’ells era el de Quatre Camins, per on
atacarien tres batallons de la 74a Divisió: el Batalló B de Ceuta, el 131 de
Bailen i el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Nostra Senyora de Montserrat.
 |
Creu instal·lada pels requetès amb el text "Recorda el seu
exemple i sacrifici. Terç de requetés Montserrat. 1938"
|
Després de tres hores de preparació, a les dotze en punt del
migdia les unitats nacionals havien d’assaltar la Punta Targa, defensada pel
121 Batalló de la 31 Brigada Mixta republicana. Els carlins que van iniciar
l’atac per conquerir la Punta Targa, van ser abandonats per altres batallons
nacionals i van ser metrallats durant hores pels republicans. Només el Terç
deixaren sota les vinyes 59 morts i 173 ferits, que van ser retirats de nit,
després que les forces republicanes autoritzessin un alto el foc.
 |
Creu instal·lada en època franquista per la
germandat del Terç de Montserrat (1963)
|
L’endemà, les tropes republicanes van haver de replegar-se
de la Punta Targa davant la potència de foc enemiga, tot sent ocupada pels
supervivents del Terç.
 |
Placa que indica l'inici del Via Crucis de
Quatre Camins "Símbol de reconciliació,
perdó i pau".
|
Acabada
la guerra, els supervivents del Terç el van convertir en un punt d'homenatge a
totes les víctimes de la batalla. El monument de Quatre Camins assenyala amb
monòlits amb el nom dels soldats caiguts, el recorregut de 250 metres que
separava el Terç de Montserrat dels soldats republicans. També hi ha una gran
creu catòlica dedicada a totes les víctimes de la batalla.
