La darrera visita d'aquesta jornada a Vic va ser la Museu de l'Art de la Pell. Aquesta vila amb una forta tradició en l'elaboració de la pell inaugurà aquest museu gràcies a Andreu Colomer Munmany, un reconegut adober vigatà que donà a la ciutat la seva col·lecció de procedències i èpoques variades.
El Museu de l’Art de la Pell s’inaugura a Vic el 1996. La
ciutat de gran tradició en el treball de la Pell, alberga la col·lecció
aplegada pel reconegut adober vigatà Andreu Colomer Munmany qui es distingia
per ser amant de l’art i del seu ofici, fet que el portà a la recerca
d’objectes d’art de pell.
Dedicat a les arts decoratives i aplicades a la pell, s’hi
exhibeix la col·lecció centrada en objectes elaborats totalment o parcialment
amb pell. La tipologia de les peces és heterogènia, baguls, paravents, frontals
d’altar, arquimeses, cadires, selles de muntar, màscares, figures per a teatre
d’ombres, etc.
Les peces, de gran riquesa artística, són de procedència i
èpoques molt diverses i mostren una gran varietat de tècniques del treball de
la pell. Destaca la tècnica del guadamassil (pell daurada i policromada)
utilitzada per a la confecció de revestiments murals, frontals d’altar,
paravent, etc. També cal remarcar l’aplicació del cordovà (pell de cabra de
gran qualitat) a arquetes i caixes.
La col·lecció permanent permet fer un recorregut per la
història de les arts decoratives i sumptuàries europees, amb incursions a
altres cultures, com la xinesa o africanes, a partir del treball artístic de la
pell.
El fundador
Andreu Colomer i Munmany (Vic, 1913-2008) fou continuador
d’una nissaga empresarial de pelleters iniciada el 1792, i que sota la raó
“Colomer i Munmany S.A.” es va expandir internacionalment. Al llarg de la seva
vida, i després d’innombrables viatges per tot el món, va recopilar tot un
conjunt de peces que avui formen l’eix vertebrador del museu.
El fundador del Museu de l’Art de la Pell de Vic va aplegar
una col·lecció única a l’Estat espanyol, com a símbol de la matèria primera
d’un sector que va situar Vic entre els principals centres adobers d’Europa.
A més d’empresari del sector de la pell, va destacar com a
mecenes, promotor i activista d’un seguit d’iniciatives vinculades al món de
l’art, l’ensenyament, la cultura, la dinamització social i la promoció de la
ciutat de Vic. L’any 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya i el 2000 va crear la Fundació Andreu Colomer per a promoure i
fomentar la conservació, el coneixement i la difusió de l’art de la pell.
El fons del MAP
El MAP acull una magnífica col·lecció d’objectes elaborats
amb pell. Les peces de gran riquesa artística, mostren una gran varietat de
tècniques del treball de la pell (gravat, ferratjat, gofrat, calat, repujat,
emmotllat, brodat, etc). Destaquen les realitzades amb la tècnica del
guadamassil (pell de moltó daurada i policromada) utilitzada per a la confecció
de revestiments murals, frontals d’altar, paravents, etc… També cal remarcar
l’aplicació del cordovà (pell de cabra de gran qualitat) en el recobriment
d’arquetes i caixes.
Formen part important de la col·lecció els diversos objectes
artístics representatius de diverses èpoques, estils, i sobretot procedències,
que permeten fer un recorregut per diferents països i cultures d’arreu del món
com les africanes (escuts, caps ekoi…) orientals (figures del teatre d’ombres
tailandès, caixes xineses…) i americanes (parfleches de les tribus índies de
nord, guants de boxa peruans…), tot descobrint la bellesa i la universalitat de
l’art.
Aquest fons de gran valor es troba format per un conjunt de
més de dos mil peces de les quals unes tres-centes de les més representatives,
formen part de l’exposició permanent.
Els espais expositius del Museu de l’Art de la Pell es
configuren al voltant del claustre barroc de l’antic convent del Carme de Vic,
en dos nivells diferents. El museu va ser concebut com una continuïtat,
connectant les dues plantes a partir de rampes i passarel·les, el que permet
tenir diferents perspectives dels espais i de les peces, permetent realitzar una
visita senzilla i lineal, tot aïllant conjunts específics, o relacionant-los en
contextos més amplis.
