En sortir de
Tavèrnoles després de dinar, vam apropar-nos al monestir de Sant Pere de
Casserres, l’únic de l’ordre benedictí a Osona al terme de les Masies de Roda,
situat a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter,
actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El Monestir de Sant Pere de Casserres va ser
erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. La promotora fou la
vescomtessa Ermetruit, quan l’any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al
comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir
dedicat a Sant Pere.
 |
| Monestir de Sant Pere de Casserres |
Amb
anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un
castell termenat documentat des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere,
que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
 |
| Entrada al monestir |
Una antiga
llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels
vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que
es conservà momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i
va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat
dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà on s’aturés l’animal s’havia
d’edificar un monestir sota l’advocació de sant Pere. Les relíquies d’aquest
infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava en
processó fins al Ter i es mullava l’arca que contenia el nen, en les aigües del
riu.
 |
| Entrada |
A partir del
1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l’església
monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat
a la condició de priorat, segurament per no poder mantenir els dotze monjos
necessaris per a continuar essent abadia.
 |
| En monestir és envoltat del pantà de Sau |
Aquest
monestir va perdre la independència quan, el 1079, va ser unit al gran monestir
de Cluny pels vescomtes d’Osona i Cardona, els seus fundadors, per tal
d’assegurar-hi la vida monàstica regular. Aleshores Sant Pere de Casserres es
convertí en un priorat dependent d’aquest monestir i va esdevenir el centre
administratiu de les possessions de Cluny a Catalunya, les quals estaven
formades pels petits priorats de Sant Ponç de Corbera i Sant Pere de Clarà,
entre altres.
Més
endavant, al segle XIII, la comunitat augmentà amb alguns preveres que volien
viure sota la regla, i alguns donats, de vegades matrimonis, però mai non va
passar de dotze o tretze persones, i els segles XIV i XV la vida comunitària va
decaure de tal manera que a finals del segle XV només hi havia dos monjos a
Casserres.
 |
| L'Hospital on s'allotjaven els peregrins |
Els
fundadors, vescomtes d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca
com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, s’interessaren pel
monestir fins avançat el segle XII, l’afavorien amb importants donacions, s’hi
feien enterrar, però després ja gairebé no se’n recordaren.
 |
| Hospital i Església |
 |
| Hospital des d'un altra perspectiva |
Fa l’efecte
que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el
lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien
llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona.
 |
| Absis de l'església |
 |
| Tombes antropomòrfiques |
Els bisbes
de Vic, que en alguns moments intervingueren activament en la vida real del
monestir, foren de bon principi protectors decidits de Casserres. Però els
despoblaments dels segles XIV i XV i la manca d’entrada de diners dels censos o
renders del monestir van marcar una forta davallada per al cenobi.
L’endeutament era gran i l’estat material del monestir també era força
lamentable.
 |
| Façana exterior del dormitori i església al fons |
 |
| Estris de treball |
 |
| Reflectori o menjador |
L’any 1572
aquest priorat i tots els seus béns es van unir al col·legi dels jesuïtes de
Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessió o granja. Però aquest
domini es va acabar amb l’expulsió decretada pel rei Carles III el 1767.
 |
| Dormitori |
 |
| Llit i bagul dels monjos |
Posteriorment
va passar a mans de particulars com la família Arisa-Pallàs de les Masies de
Roda que el va mantenir com a masoveria.
 |
| Dormitori |
 |
Benet assegut a la trona de la sala capitular
|
 |
| El celler |
L’any 1991
el va adquirir el Consell Comarcal d’Osona amb la finalitat de portar a terme,
juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del
Monestir durant els anys 1994 a 1998.
 |
| Claustre |
 |
| Columna del claustre |
Actualment
el monestir alberga una exposició de caràcter permanent on s’interpreta la vida
dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat
la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on
s’explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt
monàstic.
 |
| Sala capitular i l'scriptórium |
 |
| Accés al campanar |
 |
| Mobiliari de la cambra prioral al primer pis |
Després de
visitar totes les estances, on era l’exposició, i el recinte exterior, vam
decidir traslladar-nos a la part exterior del meandre per poder fer fotografies
del monestir des d’una perspectiva diferent. No ens en vam sortir i després de
mirar de trobar un camí que ens apropes a l’altre riba sense èxit, vam desistir
i donar per acabada la sortida.
 |
| Maqueta de com estava decorada l'església |
 |
| Nau central de l'església |
 |
| Monestir |
