Aquest mes
en Benet i jo vam fer un gir a la nostra política de sortides i decidirem fer
una petita excursió per fotografiar la natura. Cercant propostes, vam optar
apropar-nos a la Roca Foradada a Canonigròs on podem trobar una cascada de
quinze metres d’alçada i que és una de les més espectaculars del nostre país.
Després d'esmorzar a Roda de Ter vam seguir la carretera que du a
Rupit i vam fer via a Cantonigròs fins a l'esplanada que es troba al costat del camp
de futbol.
Tot just al costat d’aquesta esplanada, vam veure una caseta de
l’Ajuntament de l’Esquirol amb quatre persones (dues semblaven guardes
forestals i altres dos anaven vestides de paisà). Ens van dir que l’accés a la
Roca Foradada a partir d’aquell matí estava regular per limitar el nombre de
persones que hi accedien i preservar així el medi. Com a conseqüència, teníem
l’honor de ser els primers ciutadans
d’aquest país (i del món sencer) que havien de pagar 2 euros per poder apropar-nos
a la Roca Foradada.
En no
aconseguir que fóssim nomenats membres d’honor al ser els primers a pagar, vam
seguir el camí de terra que va baixant a la cascada. Hi havia senyals del
GR-151. El sender, que inicialment es
ample i força senzill, es va complicant fins a la baixada que cada cop es més
pronunciada i amb més pedres.
L'últim tram
es converteix en un sender estret i pedregós, i cal anar amb compte. És cert
que la baixada és segura perquè hi ha una barana de fusta que ens ajuda a
baixar.
El més
agradable de la baixada és el soroll de la caiguda de l'aigua que ens indica
que estàvem arribant.
Un cop a
baix es pot contemplat el gorg i l'impressionant salt d'aigua. Tot i que havia
plogut els dies abans de la nostra visita, lamentablement la quantitat d’aigua
que baixava no era excessiva, fet que va deslluir el salt d’aigua. Això sí, cal
reconèixer que l’indret és del tot encisador.
Després de
fer fotografies i de voltejar el gorg per apropar-nos al salt d’aigua, vam fer
el camí de tornada per anar al cotxe pel mateix lloc on havíem baixat.
El
recorregut no va arribar als tres quilòmetres d’anada i tornada, però el
desnivell existent (gairebé dos-cents metres) va fer de l’excursió una
experiència interessant.
