Aquest mes
en Benet i jo vam recórrer les terres osonenques. Com sempre ens vam trobar a
un lloc concertat per començar amb un bon esmorzar i iniciar les visites que
teníem planificades. En aquesta ocasió el lloc escollit va ser Roda de Ter.
Per sorpresa
nostra, ja que no ho teníem planificat, vam trobar-nos amb un bust de Bac de
Roda (Francesc Macià i Ambert) heroi de la guerra de Successió.
Al peu
d’aquest bust datat l’onze de setembre del 2000, vam poder llegir la
inscripció:
Francesc
Macià i Ambert
Bac de Roda
Cavaller
sens altivesa
cristià sens
acovardiment
humà sense
feblesa
i sense
egoisme
patriota
ardent
També vam
poder veure l’exterior de la casa on va néixer on hi ha una placa instal·lada
el 11 de setembre de 2005 i que hi diu: ‘En aquesta casa nasqué, el dia 28 de
maig de 1658, Francesc Macià i Ambert “Bac de Roda”, patriota català que lluità
pels drets i les llibertats de Catalunya durant la Guerra de Successió’.
Francesc
Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, va ser un militar nat a Sant Pere de
Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda) el 28 de maig de 1658 i mort el
2 de novembre de 1713 a Vic.
Fou un dels
signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de
Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets
entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de
novembre de 1713.
Fill
d'Onofre Macià, del mas Macià, i d'Escolàstica Ambert, de la ciutat de Vic. Als
catorze anys es va casar amb la pubilla del Mas Bac de Roda (avui dia, a les
Masies de Roda) i va agafar el cognom de la seva dona.
El 17 de
maig de 1705 signà el Pacte dels Vigatans, en el qual s'acordà el desig de la
Gran Aliança de fer un gran desembarcament de tropes a prop de Barcelona. A
canvi, la Companyia d'Osona, coneguda com els Vigatans i de la qual Bac de Roda
va formar part, havia de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servís de
cap de pont al posterior desembarcament de tropes.
El dia 1 de
juliol de 1705, a la plaça de Vic, els Vigatans van proclamar rei Carles III.
Participà com a comandant de fusellers, sota les ordres del general Moragues,
en el Combat del Congost, on foren derrotades les tropes borbòniques que
intentaven ocupar Vic.
Després del
desembarcament de les tropes de l'Aliança a Barcelona i la posterior conquesta
de la ciutat per part dels austriacistes, el novembre del 1705, Bac de Roda es
va retirar momentàniament de la lluita.
El març del
1706, els seus miquelets i els de Manuel Moliner i Rau patrullaven per les
fronteres d'Aragó i València, i, a finals de mes, quan les tropes borbòniques
van procurar recuperar el control de Barcelona, el comte de Cifuentes, virrei
de València, li va donar l'ordre de dirigir-se a Barcelona.
Bac de Roda
va rebre l'encàrrec de vigilar i defensar, al capdavant de 600 homes, la línia
que dividia la ciutat del castell de Montjuïc. El 7 d'abril de 1706, les seves
tropes van trencar la trinxera borbònica aixecada a l'altura de Santa Madrona
per aïllar Montjuïc de la ciutat.
El 1709, ja
amb el grau de coronel, va dirigir un grup de fusellers que va retenir els
francesos provinents de l'Empordà. Amb la mort de l'emperador Josep I, del Sacre
Imperi Romanogermànic, el 17 d'abril de 1711, Carles fou el nou arxiduc.
Les tropes
austroalemanyes van començar llavors un progressiu replegament. El vigatans van
seguir aixecant partides i van continuar amb la tàctica de guerrilles, en una
situació ja molt més complicada. La tropa de Bac de Roda va rebre la missió de
defensar Barcelona juntament amb Antoni Desvalls, marquès de Poal.
D'altra
banda, el 28 d'agost de 1713, les tropes borbòniques del duc de Bracamonte van
enfilar el Congost i van vèncer els Vigatans: Osona era ocupada i comandada
pels borbònics.
Procurant
fer-se salvat, Bac de Roda tornà al mas Colom, la casa on s'havia criat. Però
Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, antic amic seu, el delatà. Fet
presoner, va ser executat a la forca a Vic el dia 2 de novembre de 1713.
Després del
combat de Navès, que s'esdevindria el 19 de novembre i on els austriacistes
capturarien 28 presoners, el marquès del Poal va fer-ne penjar cinc, el capità
i quatre homes més, en venjança per la mort de Bac de Roda.
El delator, Josep Riera, morí el 15 d'abril de 1714, entre miquelets austriacistes i tropes borbòniques. Assabentat del fet, el capità Roca, del regiment austriacista, el féu desenterrar i penjar en una forca com a traïdor i persona vil.
El delator, Josep Riera, morí el 15 d'abril de 1714, entre miquelets austriacistes i tropes borbòniques. Assabentat del fet, el capità Roca, del regiment austriacista, el féu desenterrar i penjar en una forca com a traïdor i persona vil.
