La ciutat de Berga deu el seu origen en Vergneum capital del
territori dels bergistans, on s'aixecaria el Castrum Bergium de la República de
Roma.
 |
Berga des del Santuari de Queralt
|
Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començament del
segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat
de Berga. La vila el 1393 passà del domini feudal de Joana d'Aragó i
d'Armanyac, comtessa consort de Foix, al domini reial de Joan el Caçador, que
regia la monarquia comtal catalana.La bastida de la muralla el segle XIV,
enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per
crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la Generalitat durant la
guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran. Un fet molt
destacable és que a la baixa edat mitjana, amb motiu de les festes del Corpus,
es va iniciar la Patum.
 |
| Carrers de M. Buixadé |
Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat caigué en mans
franceses el 1655 i fou recuperada per les tropes de la monarquia hispànica,
enviades pel Virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria sota el comandament de
Juan Mata.
 |
| Voltes de Claris |
Durant la guerra de successió espanyola, Berga, juntament
amb altres ciutats com Fraga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic,
perquè estava enfrontada amb Cardona, on eren favorables als Habsburg, per això
se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.
 |
| Mosaic de la Patum |
Durant la guerra contra Napoleó va esdevenir la seu de la
Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva
del govern carlí. Berga va esdevenir capital de la Catalunya carlina tot essent
la seu de la major part de les institucions de l'administració carlina
catalana. La importància de Berga va quedar ben palesa en tant que en caure en
mans dels carlins, molts pobles de Catalunya van passar a obeir les ordres
provinents de la capital del Berguedà en detriment de les rebudes des de la
Barcelona liberal. Ben entrat el 1840, Ramon Cabrera va fer la darrera
resistència abans de passar a França en 1840. Cap a la fi de febrer de 1873,
durant la tercera guerra carlina, els carlins van endegar una campanya per
conquerir Berga, però les tropes del General Joan Castells i Rossell es van
retirar, i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren
cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren
sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la
infanta Maria de les Neus de Portugal, que va sortir il·lesa de l'atac.
Finalment, Berga fou presa per Castells el 27 de març. El 1877 la vila va rebre
el títol de ciutat.
 |
| Ajuntament de Berga |
Ja en el segle XX, la indústria dels primers anys va enfocar
la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer
espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic. El 31 d'octubre de 1908
va rebre la visita del llavors rei Alfons XIII d'Espanya. L'1 de juliol de 1966
va rebre la visita del llavors cap d'Estat Francisco Franco. El 17 de febrer de
1976 va rebre la vista dels reis Joan Carles I i Sofia de Grècia.
 |
| Jordi pels carrers de Berga |
El desembre 2011 va crear-se el moviment Dóna la cara per la
Independència, dins la secció berguedana de l'Assemblea Nacional Catalana.
 |
| Finestral amb motiu religiós |
El 3 de maig del 2012 el Ple de l'ajuntament de Berga, va aprovar declara al rei Joan Carles I persona non grata. També es va aprovar que es revoqués l'acord del 17 de juliol de 1962 que atorgava al dictador Francisco Franco el títol de Fill adoptiu de la Ciutat i la Medalla d'Or de la Ciutat. La moció es va aprovar amb els únics vots a favor de la CUP i les abstencions de CiU i el PSC. El grup municipal del PP hi va votar en contra.
