L'última visita d'aquesta jornada va ser a Corbera d'Ebre. Teníem dos objectius, visitar el poble antic de Corbera d'Ebre enrunat pels efectes de la guerra i visitar el Centre d'Interpretació 115 dies. Per horari vam optar per anar al centre d'interpretació i deixar per més tard el poble vell. Com la visita se'ns va allargar, vam haver de deixar el poble antic per un altre dia perquè ja se'ns havia fet fosc.
Els Espais de la Batalla de l'Ebre són un recorregut històric per un dels escenaris més determinants de la Guerra Civil Espanyola. La Batalla de l'Ebre va representar l'enfrontament de les millors unitats militars de dos grans exèrcits: l'Exèrcit Popular de la República i l'exèrcit franquista enviat a l'Ebre per tal de repel·lir l'ofensiva republicana.
 |
| Benet dins del Centre d'Interpretació |
El recorregut pel territori dels Espais de la Batalla de l'Ebre inclou tot un seguit de rutes per espais històrics i centres d'interpretació distribuïts al llarg de la comarca de la Terra Alta, el principal escenari dels 115 dies de combats que van convertir l'Ebre en la batalla més dura, sagnant i decisiva de tota la guerra.
 |
| Vitrina amb diferents estris dels soldats |
En aquesta ocasió vam visitar el Centre d'Interpretació 115 dies situat a Corbera d'Ebre. La batalla de l'Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de mota gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d'aquells fets s'ha recollit en els diferents àmbits d'aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l'àmbit introductori i ens transporta a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d'ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l'ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. el darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l'exili, i finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel·len a la reflexió i les emocions per afavorir la reconciliació amb el nostre passat.
 |
| Benet llegint els murals informatius |
Les tropes republicanes havien aconseguit quelcom que semblava impossible, el primer dia estaven a les portes de Gandesa. L'ocupació de la ciutat no es va produir malgrat ésser clau per dominar tot el centre de l'operació abans no arribessin els reforços franquistes. la lluita per poder transportar tancs i canons, camions per avançar ràpidament, ambulàncies per evacuar ferits i material divers va obligar a un esforç logístic i humà desmesurat. De nit es construïen ponts i passarel·les que eren destruïts en arribar el dia pel bombardeig continu i les riuades provocades pels franquistes.
 |
| Moltes famílies deixaren les cases a correr cuita |
 |
Prismàtics de campanya d'origen alemany utilitzats per ambdós
bàndols, casc espanyol model 1921 i parcialment fusell Mosin
Nagant model 1891/30 del calibre 7.62 x 54 d'origen rus
|
La batalla va iniciar-se a les 0:15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts de Mequinensa a Amposta.
El gruix de les forces dels dos Cossos d'Exèrcit van penetrar per la zona compresa entre Riba-roja, Flix i Ascó. Alhora, per distreure l'atenció de l'enemic, es realitzaren dos passos menors: un, més al nord a càrrec de la 42a Divisió que amb 9.500 homes va creuar el riu entre Mequinensa i Faió, i un altre pel sud, en el sector d'Amposta, a càrrec de la 45a Divisió.
 |
Bomba de pinya polacas, granada defensiva, bomba artesanal
llarga de tipus defensiu, bomba de tonelete de tipus defensiu
model 1918 (reglamentaria de l'exèrcit al esclatar la guerra)
bomba de mànec de tipus defensiu model Ferrobellum i
munició de granada antipersonal de fabricació rusa per a
canó antitanc, entre d'altres.
|
 |
Granada de metralla per canó antiaeri model 1931 del calibre
76.2mm d'origen rus (aquest canó va ser la millor peça
d'artilleria antiaèria de l'exèrcit republicà), munició per canó
automàtic de 20mm Breda model 1935 de 20/65 (va ser molt
utilitzat per les forces legionàries italianes) i bomba
d'aviació de 2 kg de pes d'origen italià (era llançada
en grans quantitats sobre concentracions de tropes o
combois)
|
Les nits anteriors a la batalla, camions republicans amb els llums encesos circulaven per la riba esquerra del riu, davant d'Amposta, mirant de cridar l'atenció dels observadors franquistes. La finalitat era distreure'ls de la zona principal de l'atac, més al nord.
Aconseguiren l'objectiu perquè uns dies abans de l'atac es va evacuar la població civil, es va reforçar la 105a Divisió franquista amb 10.000 homes provinents de Mallorca i es va omplir d'aigua el canal de la riba dreta per dificultar el pas del riu. Amb això, el nacionals van rebutjar l'ofensiva provocant greus pèrdues a la 45a Divisió republicana.
 |
| Telèfon de campanya |
 |
Bomba d'aviació de 2 kg de pes d'origen italià, bombes d'ou de
tipus ofensiu de fabricació catalana utilitzada pel bàndol
republicà (esquerra) i bomba de tonelete de tipus defensiu
utilitzada pels franquistes (dreta) i bomba d'aviació
incendiària model Bipe d'origen alemany i d'1 kg de pes
(eren llançades en grans quantitats alternades amb bombes
explosives amb la finalitat de provocar incendis.
|
Cal destacar també els problemes polítics i personals dins l'Exèrcit Popular de la República. Unes hores abans de l'atac, el tinent coronel Valentín González "el campesino", havia estat destituït per Líster i Modesto i substituït per Domiciano Leal al capdavant de la 46a Divisió.
 |
Uniforme de pontoner republicà amb
capell de visera per protegir el clatell
del sol.
|
 |
Vitrina amb diferents bombes, cascs i estris de l'exèrcit.
Hi podem veure la bandera de la XI Divisió de l'Exèrcit
Popular Republicà.
|
Cal afegir que l'exèrcit de Franco va aconseguir aviat el suport addicional de la 13a División.
 |
A dalt, bomba d'aviació model SD 50 de 50 kg de pes d'origen
alemany (va ser el model més utilitzat pels bombarders alemanys
en missions normals) i, a baix, bomba d'aviació model SD 10 de
10 kg de pes d'origen també alemany (se la coneixia amb el
sobrenom de "negrilla" (s'utilitzav en missions de bombardeig
sobre fortificacions lleugeres).
|
A mig matí, la passera havia estat destruida, el batalló Commune de París havia estat aniquilat i la resta d'unitats havien patit gran nombre de pèrdues humanes.
 |
| Reproducció de premsa de l'època que es referia a la batalla |
Hi hagué pocs presoners entre els republicans, que foren separats entre estrangers i espanyols. Els primers foren assassinats en un barranc de Santa Bàrbara.
 |
Les dones van desenvolupar un paper molt important a les
fàbriques de rereguarda en absència dels homes, fent tot
tipus de treballs.
|
Les forces de la 42a Divisió que creuaven pel nord van aconseguir un èxit inicial, ja que es van establir com a cap de pont i van arribar fins als alts dels Auts, tallant la carretera que uneix Faió amb Mequinensa.
Tot i això no van assolir l'ocupació de cap d'aquestes poblacions restant tncats en una borsa, amb el riu a l'esquena i aïllats del XV Cos d'Exèrcit.
 |
| Vitrina amb uniformes, fusells i ametralladores. |
El gran pes de l'ofensiva va anar a càrrec de les forces que van creuar pel sector central, integrades pel gruix dels cossos V i XV que comptaven amb el suport de l'artilleria.
 |
| Gorra de plat de Brigada de l'exèrcit republicà |
El 26 de juliol s'estableix la línia màxima de penetració de l'Exèrcit republicà, que coincidia amb la corda entre Faió i Benifallet.
 |
A dalt pistola Astra 400 model 1921 del calibre 9 mm (va ser
la pistola reglamentària de l'exèrcit franquista en començar la
guerra, el model Ascaso va ser una còpia de l'Astra que van
fabricar els republicans) i, a baix, pistola Astra 900 de
fabricació franquista.
|
L'Exèrcit rebel disposava de més efectius i una superioritat aèria total.
L'Exèrcit republicà atacava a camp obert, sense suport aèri i amb una artilleria mòbil insuficient. L'Exèrcit republicà va atacar entre els dies 26 i 31 de juliol i va arribar fins a les primeres cases de Vilalba dels Arcs, però a partir del 31 de juliol va haver de passar de facto a la defensiva.
 |
Metralladora Maxim model 1910 del calibre 7.62 x 54 mm, de
fabricació russa (l'exèrcit republicà el tenia en gran quantitat).
|
L'ofensiva franquista es va iniciar el 9 d'agost fins al 16 d'agost. Lluitaven cos a cos l'11a Divisió de l'Exèrcit Popular contra la 4a de Navarra franquista. La lluita va ser acarnissada, sense aigua, fins a quedar desfets.
Els franquistes van conquerir la cota 705 o Punta Alta al terme de El Pinell de Brai, posició clau per dominar el sistema muntanyós de la Serra de Pàndols.
 |
Canó de morter Valero model 1933 del calibre 50 mm de
fabricació espanyola (va ser utilitzat per ambdós bàndols).
|
Malgrat perdre la cota 705, com els franquistes no van aconseguir el control de l'ermita de Santa Magdalena i les cotes 641, 609, 602 i 666, els van fer fracassar en el seu objectiu d'avançar cap a la vila de Pinell de Brai. El 16 d'agost, Franco va aturar l'ofensiva.
 |
| Uniforme de l'exèrcit franquista |
 |
| Uniforme de l'exèrcit republicà |
Franco canvià d'estratègia quan decideix conquerir pam a pam el territori, sense importar les baixes. En lloc d'atacar pels flancs va escometre pel centre, pels cims de la Fatarella i la serra de Cavalls.
Amb dificultats els republicans van parar l'ofensiva però el 7 de setembre es varen tenir que parapetar al barranc de la Vimenosa.
 |
| Subfusell fabricat a València |
El 30 d'octubre té lloc la darrera ofensiva dels nacionals. Aquests avancen per la zona plana del reiu fins a Mora d'Ebre amb la intenció d'encerclar les tropes que encara queden a la serra de Cavalls i les Camposines.
 |
De baix a dalt i d'esquerra a dreta: granada defensiva fabricada
a Catalunya per molts tallers de la indústria de guerra catalana,
bomba de dos cèrcols defensiva fabricada a Catalunya, bomba
FAI que els anarquistes la van fabricar des de l'inici de la guerra
a la fàbrica Ford de Barcelona, granada de morter model Brand
Català de 81 mm amb espoleta model València (còpia del Brand
Francès) i bomba artesanal curta de tipus defensiu, té el cos
estriat per facilitar la seva fragmentació (per estalviar explosiu
un terç del seu interior és ple de paper).
|
 |
Bomba italiana (19) de tipus ofensiu model Oto 1935 d'espoleta
de percussió, bomba de mànec (20) model 24 d'origen alemany,
bomba italiana (21) ofensiva SRCM coneguda com a "Roma",
bomba de mà defensiva (22) soviètica model F1 i granada (23)
perforant nord-americana de 37 mm de calibre.
|
 |
Màscara antigàs model Fatra de
fabricació txeca.
|
Els alts comandaments republicans decideixen que han d'evacuar. La tarda del 15 de novembre, a les ordres de Manuel Tagüeña, les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro. La batalla de l'Ebre s'ha acabat.
 |
| Casc de fabricació espanyola model 1926 |
Després de la derrota a l'Ebre, la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes que van prendre Barcelona el 26 de gener del 1939 i Madrid el 28 de març de 1939.
 |
La batalla de l'Ebre i la caiguda de
Barcelona va significar l'exili per a
moltes persones.
|
 |
| Benet junt a la recreació d'una trinxera |
 |
| Jordi posant al costat d'una trinxera |
 |
| Vista general de l'interior del Centre d'Interpretació |
