No vam voler deixar passar el mes d'octubre sense fer una nova sortida. Després d'un mes de setembre convuls per la situació política que el nostre país està patint, vam aconseguir trobar un forat per fer la sortida mensual el 31 d'octubre. En aquesta ocasió ens vam moure per les comarques de Ribera d'Ebre (Benissanet i Miravet) i la Terra Alta (Corbera d'Ebre), indrets tots ells, carregats d'història. Comencem amb Miravet en aquesta entrada del blog.
 |
| Castell de Miravet |
 |
| Pas de barca de Miravet |
El pas de barca de Miravet és un transbordador que permet creuar el riu Ebre entre Miravet i la C-12 (Eix de l'Ebre). Funciona sense motor com des de fa segles aprofitant la força de l'aigua per creuar d'un costat a l'altre del riu. És el darrer transbordador que es pot trobar a tot el riu Ebre. Està format per dos llaguts units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes.
 |
| Transbordador apropant-se per recollir-nos |
 |
| Pujant el cotxe al transbordador |
 |
| Benet sobre el transbordador |
 |
| Riu Ebre i castell de Miravet al fons |
 |
| Embarcador |
El castell de Miravet forma un gran recinte emmurallat adaptat a la topografia i que, al seu interior, se subdivideix en diferents espais. El recinte sobirà, nucli principal, residencial i representatiu, se situa a la part superior, constituït per un bloc rectangular amb torre als angles i quatre ales disposades al voltant d'un pati central en el qual destaquen el cos de tramuntana, de tres plantes amb una església al primer pis, i la sala del refetor a l'ala de llevant. El recinte jussà, a la part inferior, amb edificacions com un graner, una cavallerissa o una cisterna, configura l'albacar, o clos, que descendeix esglaonadament per la muntanya.
Ibers i musulmans.
Les primeres restes trobades en el lloc que ocupa el castell daten del segle II a.C., d'un establiment iber. Els vestigis més antics del castell andalusí daten del segle XI. entre finals del segle XI i principis del XII la fortalesa fou reformada i ampliada, probablement per protegir la frontera d'Al-Andalus de la pressió militar dels comtes catalans. Són d'aquest període part de les construccions del reciten sobirà i les muralles.
Època dels templers i dels hospitalers.
A la segona meitat del segle XII i durant el segle XIII es produeix una nova etapa constructiva arran de la conquesta de Tortosa i el seu territori per part del comte Ramon Berenguer IV en el procés d'expansió territorial catalana. Entre el 1151 i el 1153, Miravet i Siurana, els darrers reductes musulmans, són conquerits pels senyors feudals.
Ramon Berenguer IV dóna el castell de Miravet i les terres adjacents a l'orde del Temple. Els templers transformen el castell andalusí en fortalesa templera: entre la segona meitat del XII i el XIII es construeix el bloc principal del recinte superior, on hi ha l'església, l'ala del refetor i part de les muralles.
Entre els esdeveniments produïts en l'etapa medieval, destaca, el 1307, l'ordre de detenció dels membres de l'orde del Temple par part del rei Jaume II de Catalunya i Aragó i la confiscació de tots el seus béns. Els templers no accepten l'ordre i resisteixen al castell de Miravet, que és assetjat constantment fins a la capitulació, el 1308. Amb la dissolució de l'orde del Temple, les seves possessions passen a l'orde de l'Hospital i el castell de Miravet passa a la jurisdicció del castell d'Amposta. El domini dels hospitalers sobre Miravet es prolonga fins al primer terç del segle XIX.
Entre el 1462 i el 1472, durant la guerra dels Segadors, el castell s'ocupa de manera alterna per les diferents forces. El 1707, durant la guerra de Successió que enfronta l'arxiduc Carles, que té el suport de Catalunya, amb Felip de Borbó, duc d'Anjou, el castell de Miravet és expugnat per l'exèrcit filipista.
El 1835, en el procés de dissolució de l'antic règim, el castell de Miravet deixa de ser un terme senyorial i es ven a particulars.
Guerres carlines.
Entre el 1833 i el 1839 es produeix la primera guerra carlina, que enfronta els sectors liberals amb els pretendents carlins. Durant aquest període, el castell de Miravet és ocupat en diverses ocasions per tropes liberals i carlines. Entre el 1872 i el 1876 té lloc la tercera guerra carlina i el 1875 el castell, esdevingut el baluard de les forces carlines, és expugnat per l'exèrcit liberal.
Segle XX.
Durant la guerra civil espanyola, Miravet és ocupat per les tropes franquistes l'abril del 1938 i l'exèrcit republicà el recupera per perdre'l definitivament el mes de novembre.
El 1990 els propietaris del castell el donen a la Generalitat de Catalunya, que el declara Bé Cultural d'Interès Nacional i l'obre al públic al juliol del 1994 després d'obres d'excavació i restauració.
Recinte jussà
El recinte jussà és l'avantsala del castell en si (el recinte sobirà) i probablement té el seu origen en l'albacar, o tancat, d'època musulmana. cobrir amb una murada tota la superfície del turó fins als espadats era una manera d'impedir qualsevol assalt organitzat sobre el recinte sobirà; a més, el tancat servia de refugi per a la gent del poble i els eu bestiar durant els temps difícils.
 |
| Recinte jussà |
Els templers conferien una gran importància als cavalls i als seus usos bèl·lics i agrícoles. De tota manera, aquesta construcció semisubterrània rep el nom de cavallerissa a partir d'època moderna, sense que sapiguem exactament quin n'era l'ús durant l'època templera, probablement un gran magatzem. El pis superior podria haver allotjat un graner.
 |
| Cavallerisa |
El recinte jussà resta dividit en tres terrasses per salvar els desnivells: una de superior, on hi ha la cavallerissa i una cisterna, una terrassa sud, i aquesta terrassa inferior, on se situaven diverses edificacions modestes, com ara magatzems i corrals, probablement fetes de fusta, i on també hi havia un hort i un olivar destinats al consum intern dels habitants del castell.
 |
| Terrassa inferior |
Torre
A més de les cinc grans torres que defensen el recinte sobirà, el castell disposava de quatre torres més per defensar la cara nord del recinte jussà, que no rebia la protecció de l'espadat del cantó del riu. Una d'elles se situa a la terrassa inferior i les altres tres, a la terrassa superior. La seva funció principal és la cobertura del camí que condueix a la porta d'entada al recinte.
 |
| Vista de Miravet des de la torre |
Terrassa sud
Aquesta terrassa tenia tres funcions principals. La primera era salvar el creixent desnivell, la segona, impedir l'accés a la fortificació des de l'espadat, i la tercera, en consonància amb la primera, fer de comunicador amb la terrassa inferior del castell, on es duia a terme bona part del treball del personal laic del castell.
 |
| Terrassa sud |
Recinte sobirà
El recinte sobirà és el castell en si i el reducte principal de defensa. La seva construcció s'estructura al voltant d'un pati on es van bastir les edificacions annexes, de manera que aquestes formen un bastió gairebé monolític i inexpugnable. És una solució defensiva que s'observa en molts castells de Terra Santa.
 |
| Benet a l'entrada del recinte sobirà |
Cisterna
El caràcter roquer de la immensa majoria de castells catalans impedia l'excavació de pous, de manera que l'abastament d'aigua es confiava a grans cisternes tallades a la roca, destinades a recollir l'aigua procedent de pluges, a semblança de la majoria de fortificacions de la zona mediterrània, on el clima és predominantment sec.
 |
| Cisterna |
Pati d'armes
El pati d'armes era l'espai a partir del qual s'estructurava la vida al castell, com en els claustres monàstics, servia com a via de comunicació entre les diverses parts del recinte sobirà. Els murs oest i sud, d'un gruix considerable, són vestigis de l'original castell musulmà. Avui dia el pati és més gran que a l'edat mitjana, a causa de l'enderroc d'alguns edificis de la banda oest. Des del pati d'armes, a l'ala nord i al pis superior de la galeria, s'observen les finestres de la cambra del comanador, actualment no oberta a la visita.
 |
| Vista des del pati d'armes |
Refetor
Aquesta gran sala, a l'època moderna anomenada refetor (o menjador comú), coberta amb volta de canó apuntada, fou amb tota seguretat utilitzada com a tal durant el període templer. S'assembla molt a altres estances destinades al mateix ús, tan d'alguns castells de Terra Santa com dels més propers de Montsó o Peníscola, tos dos també templers. Durant els àpats era norma que un clergue hi llegís textos pietosos.
 |
| Refetor |
Magatzem
Aquest magatzem és, juntament amb el celler i el graner, una de les estances inferiors de l'edifici en les que s'hi deurien guardar les rendes que la senyoria de Miravet percebia entre els pagesos del seu terme, possiblement queviures salts. També com el graner i el celler, el magatzem és cobert amb una volta de canó de mig punt.
 |
| Magatzem |
Celler
Situada sota l'església, al segle XVII aquesta gran estança era anomenada celler, tot i que en aquells moments servia principalment de presó. Com a celler, deuria contenir-hi les bótes i els cubs destinats al vi, que a l'edat mitjana era un complement dietètic inestimable. Hi ha les restes d'una premsa andalusina.
 |
| Celler |
Galeria
Antigament, a semblança d'altres fortificacions, a aquesta galeria s'accedia des del pati a través d'una escalinata de fusta que es podia desmuntar per facilitar la defensa de la planta noble on hi ha l'església. La galeria servia de petit claustre i aportava il·luminació a l'entrada del temple. És un recuers típic d'alguns castells templers catalans i també de Terra Santa. La galeria té quatre finestrals de mig punt i és coberta amb volta de canó de carreus.
 |
| Benet a la galeria |
Església
La regla templera establia diverses hores canòniques i misses que s'havien de complir a l'església conventual. Segons la documentació conservada, l'església era dotada de rics elements litúrgics, però, pel que fa a la decoració, la regla prescrivia que aaquesta havia de ser força austera. Posteriorment, va prendre ús com a santuari consagrat a la Mare de Déu de Gràcia, l'altar barroc del qual va estar sota la seva advocació, avui es desaparegut.
 |
| Nau de l'església |
De la planta basilical, la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A l'absis, semicircular, hi ha la sagristia i l'accés a un estret passadís que duia a la Torre del Tresor, pràcticament derruïda. Des dels peus de l'església s'accedeix, per una escala de cargol, a la terrassa.
 |
| Benet a l'escala de cargol |
Terrassa
Actualment molt refeta, aquesta terrassa va servir especialment com a punt d'observació, construcció defensiva i canal de comunicació entre eles altres defenses superiors. Els seus murs segurament estaven dotats d'espitlleres, des de les quals es podien batre tots els encontorns del castell. Es desconeix si va contenir altres tipus de construccions, preferentment de fusta.
 |
| Terrassa del castell |
Barbacana
Sovint els castells incorporaven una defensa avançada que oferia un obstacle insalvable als enemics que s'hi atansessin. Tot i que hi ha casos de barbacanes més espectaculars, aquesta oferia just el que se n'esperava, impedir que un hipotètic enemic fes un atac directe sobre la porta d'entrada.
Muralla
Al castell de Miravet podem distingir tres tipus principals de muralla, la primera és la del recinte sobirà, que, amb les torres, forma un reducte gairebé monolític, la segona és la que protegeix el cantó nord del recinte jussà, menys forta que la primera, però que defensava amb eficàcia l'accés al castell per aquella banda, i el tercer tipus és el mur que cobreix els vessants pròxims a l'espadat, molt més dèbil i en alguns llocs ja desaparegut. La muralla del recinte sobirà té una alçada de 25 metres.
Sovint els castells incorporaven una defensa avançada que oferia un obstacle insalvable als enemics que s'hi atansessin. Tot i que hi ha casos de barbacanes més espectaculars, aquesta oferia just el que se n'esperava, impedir que un hipotètic enemic fes un atac directe sobre la porta d'entrada.
 |
| Jordi accedint a la barbacana |
Al castell de Miravet podem distingir tres tipus principals de muralla, la primera és la del recinte sobirà, que, amb les torres, forma un reducte gairebé monolític, la segona és la que protegeix el cantó nord del recinte jussà, menys forta que la primera, però que defensava amb eficàcia l'accés al castell per aquella banda, i el tercer tipus és el mur que cobreix els vessants pròxims a l'espadat, molt més dèbil i en alguns llocs ja desaparegut. La muralla del recinte sobirà té una alçada de 25 metres.
 |
| Muralla del recinte sobirà |
 |
| Vista general del castell de Miravet |
Espais de la Batalla de l'Ebre
El castell de Miravet està també identificat com un dels espais de la batalla de l'Ebre, i com a tal està catalogat a la ruta dels Espais de la Memòria.
El 5 d'abril de 1938 les tropes franquistes ocupaven per primer cop Miravet. Aquesta situació va durar poc, ja que la nit del 25 de juliol els soldats de l'11a Divisió, del Vè Cos d'Exèrcit de Líster, l'havien de recuperar.
Un cop creuat l'Ebre, les ordres eren ocupar la població i desallotjar els franquistes que els atacaven des del castell. Els soldats del 7è batalló d'Arapiles s'hi replegaren i es fortificaren, impedint l'avanç republicà. en fer-se de dia, els republicans van col·locar l'artilleria a l'altre riba del riu per tal d'atacar les defenses del castell, que s'esmicolaven amb facilitat. Amb nombroses baixes i la mort del comandant del batalló, els supervivents franquistes van decidir rendir-se. A les dues del migdia el castell tornava a ser republicà.
Durant la Batalla de l'Ebre, el poble es va convertir en dipòsit de material per als soldats que i havia a les serres de Pàndols i Cavalls, motiu pel qual va ser bombardejat freqüentment pels franquistes. El poble va ser reocupat per les tropes de la 1a Divisió de Navarra el dia 4 de novembre.
El castell de Miravet està també identificat com un dels espais de la batalla de l'Ebre, i com a tal està catalogat a la ruta dels Espais de la Memòria.
El 5 d'abril de 1938 les tropes franquistes ocupaven per primer cop Miravet. Aquesta situació va durar poc, ja que la nit del 25 de juliol els soldats de l'11a Divisió, del Vè Cos d'Exèrcit de Líster, l'havien de recuperar.
Un cop creuat l'Ebre, les ordres eren ocupar la població i desallotjar els franquistes que els atacaven des del castell. Els soldats del 7è batalló d'Arapiles s'hi replegaren i es fortificaren, impedint l'avanç republicà. en fer-se de dia, els republicans van col·locar l'artilleria a l'altre riba del riu per tal d'atacar les defenses del castell, que s'esmicolaven amb facilitat. Amb nombroses baixes i la mort del comandant del batalló, els supervivents franquistes van decidir rendir-se. A les dues del migdia el castell tornava a ser republicà.
Durant la Batalla de l'Ebre, el poble es va convertir en dipòsit de material per als soldats que i havia a les serres de Pàndols i Cavalls, motiu pel qual va ser bombardejat freqüentment pels franquistes. El poble va ser reocupat per les tropes de la 1a Divisió de Navarra el dia 4 de novembre.
Emocionant va ser localitzar el lloc des d'on es va fer la famosa fotografia que apareix a centenars de publicacions que fan referència a la Batalla de l'Ebre i comprobar com l'entorn no ha canviat gaire tot i haver passat gairebé vuitanta anys.
