Aquest mes, en Benet i jo, vam decidir deixar les terres de
l’Ebre i endinsar-nos a la Catalunya central. En Benet m’havia comentat que
volia conèixer la muntanya de sal de Cardona i jo sempre que havia estat en
aquesta població, m’havia quedat amb les ganes de visitar el castell. Així
doncs, heure la mare i els pardalets.
Primer vam anar a fer una visita guiada al Parc Cultural de
la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, on vam
tenir la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el
singular patrimoni natural i cultural que fan d'aquest indret un lloc únic en el
món.
 |
| Parc Cultural de la Muntanya de Sal |
 |
Monument dedicat als miners que
van deixar la vida a la mina
|
La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada
any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb
una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d'amplada i una
superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet
mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). La
Muntanya de Sal forma un turó al peu de la serra de les Garrigues i a la dreta
del Cardener, al sud del nucli urbà de Cardona. El turó és drenat per torrent
Salat que mena cap a la vall Salina o Salada que conflueix amb el Cardener a la
Coromina. Són relleus baixos però amb una geomorfologia molt singular amb
profundes incisions fruit de la peculiar forma d'erosió lligada als processos
de dissolució que presenten les sals.
 |
| Escombrera de la mina i muntanya al fons |
 |
| Muntanya de sal |
Els afloraments de sal es localitzen dins aquesta depressió,
i per això fou coneguda antigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall
Salina. S'hi troben principalment tres tipus de minerals salins:
Halita o sal gemma (NaCl)
Silvina (KCl)
Carnal·lita (KMgCl3 · 6H2O)
 |
| Minerals salins |
 |
| Pou d'extracció |
La seva constitució el fa extremadament fràgil i susceptible
de ser modificat per qualsevol acció antròpica. A més, el conjunt de les
formacions geològiques de la vall Salada, amb processos erosius que actuen
sobre els singulars afloraments salins, constitueixen una unitat morfològica de
grans valors paisatgístics, als quals s'afegeix l'elevat interès sociocultural,
que el lliga a l'evolució i idiosincràsia de la vila de Cardona.
 |
| Galeria de sortida |
 |
| Benet |
 |
| Vetes de sal |
Geologia
Els dipòsits salins de Cardona pertanyen a l'anomenada conca
potàssica catalana. Al seu torn aquesta conca s'ha de contextualitzar en un
àmbit més ampli, ja que formen part del conjunt de materials evaporítics que es
van dipositar a la conca de l'Ebre durant l'Eocè superior.
La deposició de les sals tingué lloc a finals de l'Eocè com
a conseqüència de l'aixecament del Pirineu i del pas restringit d'aigua del mar
a la conca. Tot plegat va desenvolupar una gran llacuna interior alimentada ocasional
o periòdicament per les aigües marines, l'evaporació de les quals va crear una
densa massa d'aigua sobresaturada en sals. Es tracta d'un singular aflorament
geològic que, per les seves excepcionals característiques, és únic a Catalunya.
 |
| Formacions salines |
 |
| Estalagmites de sal |
 |
| Estalactites de sal |
Explotació
La Vall Salina de Cardona s'explota des del neolític i el
sistema d'explotació a cel obert es va mantenir invariable al llarg dels temps
fins a la introducció de la pólvora, al segle XVIII.
Degut a la potassa descoberta per l'enginyer Emili Viader i
Solé a la primeria del 1900 -que buscava a Cardona l'explotació de sals
potàssiques com la dels jaciments alemanys- es va obrir el Pou del Duc, la
primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905.
 |
| Galeries |
 |
| Formació salina de l'exterior |
La descoberta de les sals potàssiques s'havia de traduir en
la segona industrialització de Cardona, després del tèxtil. Es va duplicar la
població i es van produir importants transformacions en el seu paisatge urbà i
social. Al setembre de 1990 es va tancar l'explotació de la potassa. De
l'interior de la terra s'havien extret un total de 37.874.843 tones de mineral,
i l'explotació ja havia assolit els 1.308,7 metres de profunditat, essent la
mina més profunda del país.
L'inici de l'extracció de la potassa va transformar una
població agrícola i tèxtil en un poble bàsicament miner. La Unión de Explosivos
Río Tinto (actual Ercros), a partir de les recerques de sals potàssiques fetes
a Súria, comprà els terrenys de les salines de Cardona al duc de Medinaceli
(1923), i l'any 1925 començà l'obertura dels pous i de les mines o galeries. El
mineral extret era enviat a la fàbrica de benefici i després, amb camions, a
l'estació de ferrocarril de Súria, d'on anava al port de Barcelona per a
l'exportació. El 1986 aquesta explotació donava feina a 560 treballadors, però
van tancar als anys noranta.
Fets del 1932
Un fet clau per entendre les col·lectivitzacions i el paper
de la CNT a Cardona són els fets que van succeir l’any 1932.
Aquell any l’organització sindical viu el seu màxim
desenvolupament arran de la proclamació de la II República l’abril de 1931 i
posada per una línia sindical marcada per les directriu de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), on cal destacar l’agrupació dels obrers pel mateix
ram de la indústria, deixant de banda el vell sindicalisme d’oficis.
Segons les fonts del mateix sindicat, l’any 1931 els
afiliats s’aproximen als 1500, amb uns 700 afiliats que són personal de mines,
i els restants estan vinculats a les activitats tèxtils i d’altres de la
localitat.
A mitjan gener de 1932, a diferents punts de Catalunya
esclaten diverses vagues generals amb uns protagonistes comuns: els miners. Els
fets s’inicien a Fígols el dia 19 i, seguidament, es propaguen a Sallent. A
Cardona la notícia comença a tenir cos el dia 20 i l’endemà es celebra una
assemblea en el local de la Societat Obrera.
Tot i les divergències entre els dirigents locals i les
directrius del moviment, finalment es decideix solidaritzar-se amb els companys
de Fígols i Sallent, declarant una vaga revolucionària i el control del
municipi per tal de declarar-lo lliure.
El
divendres 22 de gener, les tropes, que provenien de Manresa, conjuntament amb
la Guàrdia Civil, que fins aquell moment tenia ordres de mantenir-se a la
caserna, prenen el control de la situació sense violència.
Acabada la visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, vam anar a dinar.
