Benet i Jordi: Centre d'Interpretació La Trinxera (Corbera d'Ebre

El passat 19 de juny, després d’uns mesos sense fer cap sortida, en Benet i jo vam decidir tornar a anar a la comarca de la Terra Alta per visitar més escenaris de la batalla de l’Ebre. Després d’esmorzar a Corbera d’Ebre, vam adreçar-nos al Centre d’Interpretació “La Trinxera”.

“La Trinxera” és un centre particular a mans d’en Pere Sanz que ofereix una exposició permanent de material utilitzat durant la Guerra Civil a la Batalla de l’Ebre. Les peces de l’exposició són majoritàriament el fruit de molts anys de la seva recerca als escenaris on va tenir lloc la batalla. També es poden veure objectes procedents de donacions altruistes, intercanvis i adquisicions.

Jocs de cartes de l'època. Es distingeixen si són republicanes

o nacionals per la corona (amb torres la republicana i amb

la corona monàrquica la nacional)

Bandera republicana

Bandera franquista

La visita va ser atípica per la mateixa idiosincràsia del centre d’interpretació i d’en Pere Sanz que el gestiona. Cal reconèixer la quantitat i varietat de material de guerra exposat a les vitrines del centre i a la gran sala, així com de documentació relacionada amb el conflicte, des de publicacions de premsa escrita fins a testimoniatges de soldats i població civil.

Estris personals d'un soldat republicà

Gorres de soldats (les que tenen borla són nacionals ja que

els republicans les arrencaven).

Xapes d'identificació de soldats

Si bé les vitrines volen agrupar el contingut temàticament, cal fer constar un cert desordre per l’excessiva acumulació de material, on gairebé la totalitat no està informat detalladament i només la presència d’en Pere Sanz com a “guia” ens va alliberar d’algun dubte o ens va fer adonar d’alguna curiositat.

Estris sanitaris

Uniforme nacional (esquerra) i

republicà (dreta)

Com deia, en Pere Sanz ens va fer de guia per tota l’exposició. En les gairebé tres hores de recorregut, ens va acompanyar vitrina a vitrina repassant i comentant el material exposat, el seu nom, del bàndol a qui pertanyia, la seva utilitat o on i com ho havia aconseguit. També ens va fer partícips de desenes d’històries de la batalla de l’Ebre, del poble i de la seva recerca de material.

Acompanyats d'en Pere Sanz

Bombes

Granades de morter i bales de gran calibre

En Pere responia a totes les nostres preguntes amb la seguretat de qui ho ha fet durant molts anys. Al explicar-nos el que ha arribat a trobar a tots aquests escenaris que ha recorregut i davant d’una pregunta nostre de si havia trobat restes humanes, recordaré dues coses que ens explicà.

Llitera

Recipient per a la distribució del ranxo

La primera és que els centenars de cossos que ha arribat a trobar (i ens mostrà una bona col·lecció en fotografies), tots eren de soldats republicans. Només un va ser del bàndol nacional. Segons ens explica, quan els nacionals avançaven la línia del front, identificaven els seus morts cobrint-los amb terra i deixant una ampolla dreta al costat perquè fossin recollits posteriorment quan les condicions del front ho permetessin. Evidentment, els soldats republicans, els ignoraven i els deixaven podrir a cel obert. L’únic soldat nacional que va trobar possiblement fou perquè no el van localitzar o perquè va desaparèixer l’ampolla que l’acompanyava.

Uniformes republicans

Trinxera amb metralladores ruses Maxim M1910

L’altre història que em sobtà fou quan en Pere explicà quan un cop trobà unes restes d’un soldat. De la zona de l’estómac sortia una tomaquera amb els seus fruits. Això fou conseqüència de que el soldat, el dia abans de morir, havia menjat tomàquets i les llavors del seu estómac feren créixer la tomaquera.

Fusells

Granades de propaganda

Granades de mà

Granades artesanals

El recorregut pel centre d’interpretació va ser molt personal i gosaria dir, peculiar. En Pere és un personatge del tot particular, que ens va transmetre la seva visió del que va ser la batalla de l’Ebre. Segons ens deia, per estalviar energia i no passar calor, encenia i apagava els llums de les vitrines, mentre ens explicava les seves desavinences amb l’administració. Repeteixo, una visita peculiar que crec recordarem molt de temps.