 |
| Vista des del baluard de l'Assumpció, des d'on el veu el baluard de la llengua de Serp |
Això no obstant, l’aparença d’inexpugnabilitat quedà en
evidència durant la segona meitat del segle XV en el marc de la guerra civil
contra Joan II, amb una desfeta del turó i de les seves defenses. S’imposà a
partir d’aleshores la necessitat de millorar la fortificació, necessitat que es
féu del tot palesa amb l’arribada de l’època moderna i de l’artilleria pesant a
escala europea.
Segle XVII. Guerra dels Segadors
En el marc de la guerra dels Segadors contra el rei Felip
IV, Catalunya s’acollí a la protecció de França i la ciutat de Lleida es
convertí en punt de màxim interès per als contendents. Aquest fet suposà
l’arribada d’enginyers francesos a Lleida amb la intenció de fortificar-la i
adequar-la als nous temps. El resultat fou demolidor. S’enderrocà pràcticament
tot el barri de la Suda i les edificacions fora muralla més properes,
fonamentalment convents i monestirs.
 |
| Benet al baluard de l'Assumpció |
Entre 1641 i 1644 es construïren diferents baluards units
entre si per trams de muralla: el baluard del Francès, el Punxegut, el del Rei
i el de l’Assumpció. Entre 1644 i 1649 les obres foren represes pels
governadors espanyols, i d’aquest moment són la contramuralla que envoltarà el
Castell Reial i el baluard de Cantelmo, conegut posteriorment com el baluard de
Louvigny.
 |
| Benet i Jordi defensant el baluard |
Segle XVIII. Guerra de Successió
Iniciada la militarització del turó, i amb el Castell del
Rei ja funcionant com a caserna, les següents intervencions es produïren
després de la caiguda de Lleida davant les tropes borbòniques de Felip V l’any
1707. La catedral fou ràpidament tancada al culte i entre 1707 i 1725 es
remodelà el baluard de Cantelmo i l’espai més proper, que donà lloc al baluard
i contrabaluard de Louvigny. A més a més, es construí el revellí de la Mitja
Lluna amb la clara intenció d’avançar la defensa i protegir la part més alta.
 |
| Armament de la Guerra de Successió |
Sota el baluard de l’Assumpció s’obrí el Portal de Bernats i
troneres a tots els murs de la ciutadella. Nous baluards s’afegiren als ja
existents: el de la Reina, el de Rodamilans o Punta de Diamant i, finalment, el
de la Llengua de Serp.
Segle XIX. Guerra del Francès
La fortificació, plantejada i ampliada durant els segles
anteriors, acabà de perfilar-se durant el segle XIX. Abans de l’esclat del
conflicte, ja s’havia allargat la contramuralla del vessant sud-est del turó
fins a la Llengua de Serp i s’havia construït un mur de tàpia al baluard del
Rei que el dividí en dues meitats.
 |
| Vista del revellí de la mitja Lluna, accés principal a la fortalesa |
Durant el conflicte calgué reparar les destrosses que
l’explosió del polvorí instal•lat a l’interior del Castell del Rei ocasionà
l’any 1812. Malgrat tot, la intervenció més destacada d’aquest període fou el
tancament occidental de la ciutadella amb la construcció d’una nova muralla
entre la Punta de Diamant i la Llengua de Serp. La Porta del Lleó, a mig camí
entre un baluard i l’altre, fou a partir de 1826 la nova entrada a la
ciutadella.
 |
| Escut al revellí de la mitja Lluna |
Segle XX. Guerra Civil
Seguint la dinàmica dels segles anteriors, el turó fou
novament un escenari bèl•lic. Completada l’obra de fortificació, les
intervencions seran mínimes en el decurs del conflicte (1936-1939), per bé que
convé destacar la instal•lació de bateries antiaèries als baluards del Rei i de
la Reina o el destí d’alguns espais del turó com a zones d’afusellament.
 |
| Accés a la fortalesa |
També hi hagué petites obres, com la construcció del refugi
antibombardeig situat sota el Castell del Rei o la del búnquer construït a la
banda del baluard de Louvigny, ambdues encara avui visibles. Finalment, la
catedral fou convertida en un camp de concentració a partir del mes d’abril de
1938.
 |
| Porta del Lleó (accés a la ciutadella) |
