Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que
significa àrea urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa
andalusina construïda durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial,
però també és el nom amb què les fonts medievals designen el barri noble que
s’estenia pel turó.
Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades
a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals
del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i
gòtiques.
 |
| Vista de la Seu vella i Lleida des del Castell de Suda |
Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important
centre de decisió política. Els seus murs foren l’escenari de fets
transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de
les diferents Corts que s’hi celebraren, alguns dels fets més destacats són el
molt probable enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV,
comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les
Corts de 1214, o l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan
II, l’any 1460.
Síntesi històrica
De la mateixa manera que la construcció de la catedral marcà
en l’àmbit eclesiàstic la nova realitat sorgida arran de la conquesta de la
ciutat andalusina de Larida l’any 1149, la construcció del castell reial fou
l’element visual del canvi a escala política.
Durant els segles XIII i XIV el castell visqué els seus
millors moments, coincidint amb la situació que també visqué la ciutat en plena
expansió comercial i constructiva.
 |
| Estructura que es conserva del castell de Suda |
La situació canvià radicalment durant els segles XV i XVI,
quan els reis, durant les seves estades a la ciutat, deixen d’allotjar-s’hi. A
partir d’aleshores s’inicià un procés d’abandonament i degradació que culminà
amb la seva transformació en caserna militar durant la guerra dels Segadors. A
la compartimentació dels seus espais s’hi anaren afegint mutilacions diverses
durant la guerra de Successió, però les agressions patrimonials més importants
es produïren als segles XIX i XX, quan el castell fou utilitzat com a polvorí.
La seva explosió minvà greument les dimensions originals del castell.
 |
| Antigues estructures del Castell |
El castell del Rei fou declarat monument històric l’any
1931, però la tropa hi romangué fins a l’any 1948. Iniciada la
desmilitarització del turó, i a diferència de la catedral, el castell quedà
condemnat a l’oblit. Fou durant la dècada dels anys vuitanta quan començaren
les primeres intervencions arqueològiques encaminades a integrar-lo novament a
la vida dels lleidatans.
Procés constructiu
L’inici de les obres del castell anaren paral·leles a les de
la catedral, si bé la durada fou més curta. La substitució de les construccions
andalusines preexistents es dugué a terme a finals del segle XII o els primers
anys del XIII. D’aquest moment cal situar la nau sud-est i la nau sud-oest. La
primera es destinà a habitatge, lloc de reunió i assemblees, i la segona,
coronada per un cimbori a l’exterior, a capella i espai de culte.
 |
| Castell del Rei o Suda |
Tanmateix, fou durant la segona meitat del segle XIV quan
l’estructura del castell quedà configurada i les diferents estances totalment
definides. En aquesta època, s’afegí a les naus ja construïdes la nau
nord-oest, destinada a allotjar les cambres reials i una nova capella. La nau
nord-est continuà amb les tasques defensives i d’emmagatzematge.
 |
| Sala interior de la part del Castell que es conserva |
El resultat d’aquest procés fou un edifici de planta
rectangular format per quatre naus a l’entorn d’un pati central amb cisterna. A
la seva construcció hi contribuí l’aportació econòmica de diferents reis, entre
ells Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor o Pere III el Cerimoniós.
El castell avui
La part conservada correspon a la nau sud-est, la més antiga
del conjunt. La façana encarada a la catedral mostra la funció defensiva de
l’edifici, mentre que la façana que dóna al pati, amb finestres i portes, deixa
entreveure la funció de residència i habitatge.
La nau conservada és fruit d’una remodelació de les
construccions andalusines preexistents. Originalment, estava coberta per un
sostre de fusta que abans de 1244, tal com consta en la crònica del Llibre dels
Feyts de Jaume I, fou substituïda per voltes de creueria, de les quals encara
es conserven les mènsules i l’inici dels nervis. Aquestes voltes foren
desmuntades l’any 1926 davant el perill que suposava que es poguessin desplomar
de la nau cap al pati. Es perdia, per tant, l’únic element que quedava de
l’obra gòtica del palau.
 |
| Des de la terrassa superior del Castell de Suda |
La nau avui visitable disposa d’una terrassa superior
accessible per a tothom, des de la qual es pot contemplar el paisatge més
proper i el més llunyà. Des de la terrassa, el turó, el riu i l’horta esdevenen
els elements distintius de Lleida. També es confirma la posició del castell en
relació amb un immens territori, del qual en fou i és la capital.
 |
| Vista de la Seu vella des del Castell del Rei |
