Després d’un
breu parèntesi al mes de juliol, en Benet i jo no vam deixar passar gaires dies
per fer una nova sortida, en concret el dimecres 2 d’agost. En aquesta ocasió,
l’encarregat de preparar la sortida va ser en Benet i cal felicitar-lo perquè
ha estat del tot entretinguda, didàctica i divertida.
Vam visitar el Museu de les Mines de Cercs i la Mina de Sant Romà, el Centre d’Interpretació de la presa o embassament de Baells i el Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya.
 |
Safareig de Sant Corneli que va esdevenir escenari de la pel·lícula "Hogueras
en la noche" (1936) d'Arthur Porchet.
|
El Museu
està dedicat monogràficament al carbó, és un museu de tècnica i d'història i,
al mateix temps, vol ser un centre d'interpretació per explicar i donar a
conèixer les múltiples i estretes relacions entre aquest combustible fòssil i
l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà.
 |
| Entrada al Museu de les Mines de Cercs (Sant Corneli) |
Avui,
l'activitat minera a la comarca del Berguedà ha desaparegut, per això el museu
es defineix com un centre d'interpretació que relaciona la tècnica i la
història.
L'exposició
permanent està dividida en dos espais: el carbó, la seva explotació, la
importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de
classificació previ al seu ús, tan com a combustible domèstic i industrial com
a font primària per a obtenció d'electricitat.
 |
Església a tocar del molí consagrada des de l'Edat Mitjana a
Sant Ciprià i Sant Corneli, incendiada a la Guerra Civil i
restaurada al acabar el conflicte
|
La vida
quotidiana al peu de la mina que té com a fil conductor la colònia minera de
Sant Corneli i la seva gent a partir de la festa, l'esbarjo, el treball de les
dones, l'escola, el dispensari, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les
seves reivindicacions socials i laborals. En aquest àmbit vam veure dos
audiovisuals de les reivindicacions més emblemàtiques del col·lectiu miner: Els
fets de Fígols de 1932 i La Tancada de 1977.
La visita es
va completar amb la projecció d'un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt
Berguedà i ja fora del museu amb una la visita guiada a l'interior de la Mina
de Sant Romà on ens van mostrar les condicions de treball al llarg del temps.
Tant a en Benet
com a mi, ens van copsar les condiciones en que treballaven els miners a
l’interior de la mina. Jornades de dotze hores, en condicions salubres francament
deplorables i amb un esforç físic inhumà que malauradament només oferien una
esperança de vida de trenta-cinc o quaranta anys en temps relativament propers.
També ens va
cridar l’atenció, la història de la colònia. L’aïllament respecte a qualsevol
nucli urbà proper, la manca de comunicacions i la necessitat de tenir mà d’obra
estable obligaren a J.E. de Olano a construir habitatges i serveis bàsics per
als miners.
 |
| "Bucyrus" construida per Evans Ville Ind. |
L’empresari
no va dubtar a aplicar en la seva explotació minera el model, ja plenament
desenvolupat, de les colònies tèxtils, les quals ja funcionaven a la comarca
del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858. Proporcionant als
miners i a les seves famílies habitatge i els serveis més indispensables (forn
de pa, cantina, església i escola) s’aconseguí posar fi a l’absentisme laboral
característic d’aquestes zones rurals i de muntanya on els miners, com en
altres zones mineres de l’Estat espanyol, eren també pastors, ramaders i
pagesos.
 |
Al trenet que ens havia de dur a l'interior
de la mina de Sant Romà
|
El punt de
partida fou el nucli de Sant Corneli (lloc on avui hem pogut visitar el museu),
situat a 960 m d’alçada, on hi havia les primeres galeries i unes quantes
edificacions: una petita església d’origen romànic dedicada a Sant Corneli, un
molí fariner, uns quants habitatges dels miners i una cantina (botiga de
queviures i productes de primera necessitat i vi), així com un petit grup
d’habitatges al Serrat dels Bous, avui conegut com els “Tilos”.
A partir
d’aquest primer nucli, Olano començà a projectar, amb l’ajuda del seu enginyer
en cap, l’asturià Suárez del Villar, la colònia de Sant Corneli. Entre 1901 i
1904 va construir també la seva residència particular, allunyada de la colònia
minera, però al peu de les mines, prop de l’estació del tren “Fígols-Les Mines”
i del Santuari barroc de la Consolació.
L’edifici,
una torre historicista a manera de castell medieval, ha estat un dels edificis
més emblemàtics de les explotacions mineres.
El 1918 i el
1920 s’inauguraren els edificis de serveis: l’economat, les oficines, el
teatre- després cinema-, l’escola i la residència de les monges, avui seu
central del museu. Aquest edifici, que acollia les aules, els menjadors dels
alumnes i la residència de les monges, fou transformat l’any 1931 en l’ “Hogar
del Minero” destinat a serveis i esbarjo (cafè, biblioteca, escola, habitatge
del directiu, cinematògraf, barberia i sala de jocs i de reunions).
La colònia minera
Sant Corneli, com les veïnes de Sant Josep i la Consolació, es va convertir en
el nucli miner més important de Catalunya i en el centre d’explotació de les
mines més extenses, situades en els termes municipals de Cercs, Fígols i
Vallcebre; aquestes mines van ser explotades per l’empresa “Carbones de
Berga,S.A” que fundada el 1911, es va mantenir activa fins l’any 1991.
Força
interesant va ser conèixer els fets de Fígols de 1932 a qui el museu ha dedicat
una sala i la corresponent audiovisual. En temps de la República, desconfiant
del nou règim implantat l’abril del 1931 al considerar-lo burgés, uns set-cents
miners van fer la revolució al no veure complides les seves expectatives de
millores socials.
Però els
fets començaren el 18 de gener de 1932 quan les dones dels miners que
treballaven a una fàbrica tèxtil, van declarar-se en vaga i van demanar suport
als treballadors de la mina. Aquests, l’endemà, van cridar a la vaga general
revolucionaria.
El 19 de
gener de 1932, a Sant Corneli, ja onejaven les banderes vermelles i negres del
comunisme llibertari, la revolució havia començat. Es col·lectivitzà l’empresa
minera, s’eliminà la moneda i es controlà l’economat.
El dimecres
20 l’onada revolucionaria havia arribat a Berga, Sallent, Balsareny, Súria i Cardona,
i la vaga general s’estenia a totes les fàbriques tèxtils del Llobregat entre
el Cardener i Manresa. A Barcelona però, no va tenir repercussió.
Tot i que es
va fer explotà el polvorí de la mina i a Berga van esclatar algunes bombes, la
majoria d’accions dels miners foren pacífiques.
Manuel Azaña
president del govern republicà, avalat pel Congrés de Diputats va enviar a la
Guardia Civil d’Aragó i l’exercit a la conca minera. A las seves memòries,
Azaña qualificà als revoltats com a “bandidos con carné de socios de la CNT”.
El diumenge
24 l’exèrcit arribà a Sant Corneli, mentre molts miners s’amagaven a les
muntanyes. Els que es quedaren a Sant Corneli foren detinguts i la matinada del
25 de gener se’ls endugueren camí a Barcelona.
Més de cent
miners de El Berguedà i altres comarques foren detinguts i traslladats a la
Model i el Moll de Barcelona essent empresonats al vaixell Buenos Aires, per
posteriorment ser deportats a Fernando Poo (Guinea) o Villa Cisneros (Sàhara)
el 10 de febrer de 1932.
Els fets de
Fígols van ser el primer intent d’aplicació del comunisme llibertari.
