El passat 22 de juny d’enguany, en Benet i jo vam visitar la
ciutadella ibèrica de Calafell que és el nom amb què es coneix el jaciment arqueològic d'Alorda Park o de
les Toixoneres, situat a Calafell (Baix Penedès).
 |
| Vista general de la Ciutadella de les Toixoneres |
 |
| Torre d'assalt a la Ciutadella |
La singularitat d'aquest jaciment és que, durant els anys 90,
es va reconstruir una reproducció de l'antic assentament iber sobre les restes dels
mateixos fonaments. També és coneguda com la ciutadella de les Toixoneres.
L'assentament estava davant del mar i és un recinte
fortificat que es va fundar a principis del segle VI aC, durant l'època
ibèrica.
 |
| Benet a dalt de la torre d'asalt |
S'ha relacionat amb la seu d'un cabdillatge de la tribu
ibera dels cossetans. Era un poblat envoltat per potents muralles amb torres de
defensa, portes d'accés, un palau i nombroses dependències.
Es calcula que hi havia arribat a tenir uns 60 habitants.
 |
| Benet a l'entrada principal del poblat |
A finals del segle IV aC, s'hi dugueren a terme grans
reformes i finalment fou abandonat, probablement per la crisi bèl·lica de la
Segona Guerra púnica (entre romans i cartaginesos), quan el cònsol Cató el Vell
va aixafar la revolta general de tribus ibèriques contra Roma, al segle II aC.
 |
| Fonaments de diferents habitatges del poblat |
Es trata d'un conjunt arqueològic excavat des del 1980. La
particularitat d'aquest jaciment és que es tracta del primer jaciment
arqueològic de la península Ibèrica que ha estat reconstruït amb tècniques
d'arqueologia experimental, és a dir, que sobre de les restes del jaciment s'hi
ha reconstruït un nou poblat simulant el de debò. Això fou possible gràcies a
un projecte dissenyat i executat per Joan Santacana entre 1992 i 1994. Es
tracta d'un exemple de reconstrucció arquitectònica d'un jaciment arqueològic,
així com de museografia didàctica.
 |
| Fabricació de maons per fer els murs de les vivendes |
La reconstrucció permet veure i entrar a les cases, caminar
pel camí de ronda de les muralles, pujar a les torres, així com examinar els
objectes de la cultura material dels cossetans.
 |
| Finestra |
L'any 1992, es va iniciar la reconstrucció d'una bona part
de l'assentament seguint models dels països nòrdics, en especial del jaciment
de l'edat del ferro d'Eketorp, a l'illa d'Öland de Suècia.
La tasca de reconstrucció es va fer després d'un acurat
estudi tècnic, i seguint pautes pròpies de l'arqueologia experimental.
L'interior dels recintes va ser moblat amb rèpliques, tenint present els
objectes originals trobats in situ a l'excavació.
 |
| Forn |
Els arqueòlegs que l'han excavat i reconstruït tal com era
al segle III aC han tingut com a missió principal recrear exactament com vivien
els antics ibers dins d'aquella ciutadella, que per algunes restes trobades
sembla que va ser destruïda pels romans. Una gran torre d'assalt de fusta
davant de la muralla informa de com eren els setges en aquella època.
 |
| Pedra per moldre els cereals |
Les cases, sitges, magatzems, tallers i altres
instal·lacions han estat edificats amb meticulosa exactitud, amb panells que
informen els turistes de com era un dia habitual a l'interior d'aquella petita
fortalesa.
 |
| Benet vestit de guerrer iber |
Resumint, podem dir que els ibers formen la civilització
protohistòrica més occidental de la Mediterrània, anterior a l’arribada dels
romans. Es desenvolupa a la part oriental de la península ibèrica entre els
segles VII i II aC a partir del contacte comercial amb grecs, fenicis i
sobretot, púnics o cartaginesos.
 |
| Jordi vestit de guerrer iber |
És distribuïen en diferents tribus amb diferents trets
comuns, entre els quals destaca la llengua, que encara no ha pogut ser
desxifrada. Els habitants de la Ciutadella, com hem dit abans, formaven part de
la tribu dels Cossetans, poble que ocupava aproximadament les comarques actuals
del Camp de Tarragona i arribaven fins al massís de Garraf.
 |
| Estança amb estris habituals |
La seva base econòmica era l’agricultura i la ramaderia,
però també practicaven altres activitats, com la pesca. Es tractava d’una
societat molt jerarquitzada, en la qual una important aristocràcia controlava
el territori i la població per obligar-los a produir excedents i així poder-los
intercanviar amb altres pobles. Coneixien el procés d’elaboració de diferents
metalls i destacaven en la seva destresa per a fabricar objectes de ferro.
 |
| Benitus, guerrer iber |
 |
| Jorditum, guerrer iber |
Com ja
he comentat, el final d’aquesta civilització està vinculat a un gran
esdeveniment bèl·lic que es produeix a partir del 218 aC, la Segona Guerra
Púnica. A partir dels fets que se’n deriven, la cultura ibèrica desapareix en
mans d’un nou poder emergent, Roma.
 |
| Benet baixant per la torre d'asalt |
 |
| Estances de l'aristocràcia del poblat |
