Després de visitar la Ciutadella Ibèrica de Callafell i
havent dinat, vam visitar el Museu Pau Casals que és un museu centrat en la
vida i obra de Pau Casals, i que es troba al passeig marítim de Sant Salvador,
al Vendrell. Aquest museu es va inaugurar l'any 1974, té la missió de
conservar, preservar i fer difusió de la figura de Pau Casals, la seva obra i
el seu patrimoni.
Pau Casals (1876-1973) ha estat un dels més grans
violoncel·listes del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors
intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia essent una
icona musical de referència.
 |
| Retrat de Pau Casals |
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja
des de la seva infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare,
també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals
va ampliar amb estudis a Barcelona i a Madrid. Amb només vint-i-tres anys va
iniciar la trajectòria professional i va actuar en els millors auditoris del
món.
 |
| Violí fet amb una carbasa |
Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució
del violoncel, que convertí en un gran instrument solista. Amb la interpretació
de les Sis suites per a violoncel sol, de Johann Sebastian Bach, Casals va
esdevenir el primer violoncel·lista del món. Com a director i mestre, buscava
igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ll aconseguia amb
el violoncel. També va exercir com a compositor amb obres com El Pessebre, que
es va convertir en un veritable cant a la pau.
 |
| Instruments musicals familiars |
El desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a
marxar a l’exili i a residir primer a Prada de Conflent i després a San Juan de
Puerto Rico, on va morir a l’edat de noranta-sis anys.
 |
| Violoncel |
Paral·lelament a la seva extraordinària carrera com a músic,
Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des
dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis
democràtics, i els últims anys de la seva vida es va manifestar en contra de
nombroses guerres i en contra de l’ús de les armes nuclears. Aquesta actitud el
va fer mereixedor, entre altres honors, de la Medalla de la Llibertat dels
Estats Units (1963), de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971) i de
la nominació per al Premi Nobel de la Pau (1956 i 1958).
 |
| Galeria on passava hores de lleure Pau Casals |
La seva intensa activitat no li va fer abandonar mai els
vincles amb BCatalunya i amb la seva vila natal, el Vendrell, on el 1909 es va
fer construir la Vlil·la Casals al barri marítim de Sant Salvador, avui seu del
Museu Pau Casals.
La Fundació Pau Casals la van crear el 1972 el mateix Casals
(un any abans de morir) i la seva dona, Marta Montañez. El primer objectiu de
la Fundació, segons l'article 6 dels seus estatuts, és "conservar i
millorar la Casa Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell)". El
patronat de la Fundació ha estat presidit, des de la seva creació, pel
corresponent abat de Montserrat.
 |
| Sala on es comenta la universalitat de Pau Casals |
Al cap de poc de morir Pau Casals, el 1974 es van obrir les
portes d'algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la
Sala del Sentiment, reconvertida ara en pinacoteca. Un parell d'anys després,
el 1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu.
El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001,
per rehabilitar l'edifici tant des d'un punt de vista estructural com
museogràfic. Amb la inauguració de la nova etapa, el museu adoptà el nom
definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
 |
| Sala amb frescos |
A principis del segle XX, més concretament l'any 1908, Pau
Casals va comprar uns terrenys i va encarregar la construcció d'una casa
d'estiueig al barri marítim de Sant Salvador, que llavors quedava a uns tres
quilòmetres del nucli urbà del Vendrell. L'anomenaria Vil·la Casals. Un any
després va signar el contracte amb Josep Carreras i Francisco Solà, constructor
i arquitecte, respectivament.
 |
| Bust de Pau Casals |
Les obres de construcció no començarien fins al gener de
1910. L'any següent Casals ja va estiuejar a la finca amb la seva família. En
els estius posteriors, passaria temporades amb músics de renom com Enric
Granados, Donald F. Tovey o Mieczyslaw Horszowski.
 |
| Galeria d'escultures |
Antoni Puig i Gairalt va realitzar les primeres reformes
importants de l'edifici a principis dels anys 30, per donar-li un aspecte noucentista.
 |
| Jardí de la vil·la |
Pau Casals no va poder gaudir gaire de les reformes de la
casa, ja que el 1939, al poc de finalitzar les obres, va esclatar la Guerra
Civil Espanyola i es va haver d'exiliar. No hi tornaria mai més. La casa va ser
custodiada pel seu germà Lluís Casals i altres membres de la seva família fins
al 1976, data en què es va inaugurar definitivament el museu.
 |
| Medalla de la Pau concedida per les Nacions Unides |
En el fons de la casa museu Pau Casals es troben recopilats i
exposats diverses escultures, pintures, instruments musicals, fotografies,
autògrafs, mobles i altres objectes personals del músic.
 |
| Benet i Jordi al mirador de la vil·la |
Mentre
Pau Casals vivia a Catalunya va dedicar-se a formar una col·lecció privada de
pintura catalana. Actualment es poden veure al museu obres d'artistes vinculats
a la Sala Parés i al cercle de Joan Merli.
 |
| Al mirador |
