El passat 21 de febrer, vam decidir visitar Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell, municipi situat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. Al poble de Vallbona hi ha l'important monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, fundat el segle XII per l'eremita Sant Ramon. És el monestir cistercenc femení més important de Catalunya i amb els monestirs de Poblet i Santes Creus, integra l'anomenada Ruta del Cister. També vam veure d'altres indrets que ens van proporcionar una jornada del tot més agradable.
 |
| Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges) |
Ens vam trobar a Montblanc i com arribàvem amb gana, vam decidir esmorzar a El Comerç del Mallol al número 15 de la Plaça Major. En Benet va menjar una truita acompanyada de tomàquet i en Jordi un entrepà de rostbeef amb brie de mides considerables. Tot molt bo.
Tot seguit amb el cotxe d'en Benet vam anar fins a Vallbona de les Monges.
Primer ens vam aturar a l'Espai museístic del Cinema, una col·lecció de Josep Maria Queraltó.
 |
| Espai museístic del Cinema - Col·lecció de Josep M. Queraltó |
A Josep Maria Queraltó, nascut a Vallbona de les Monges, se'l coneix com a defensor de la tècnica cinematogràfica i fou el fundador de l'empresa d'equipament cinematogràfic Kelonik. A aconseguit reunir al llarg de la seva carrera una col·lecció de més de 20.000 peces del món del cinema i de l'audiovisual.
 |
| En Benet fent de les seves |
A la col·lecció vam poder veure un petit resum de la història de món del cinema i l'audiovisual, des de ombres franceses, joguines òptiques, llanternes, càmeres fotogràfiques, filmadores, projectors, ràdios, etc.
Dins del museu hi ha més d'un centenar d'objectes que expliquen els antecedents i la fascinació de l'home per explicar històries en imatges fins arribar a l'era digital.
 |
| Benet a una taula de muntatge |
En sortir d'aquest museu, ens vam adreçar al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona per fer una visita guiada. La visita va ser pel claustre, l'església i la sala capitular. El guia ho va fer força bé, tot i que hagués anat una mica millor amb un to de veu més elevat, però va atendre perfectament a les nostres preguntes i les seves explicacions van ser força interesants. Això sí, vam anar a prou fet.
 |
| Reial Monestir des de l'exterior |
Com ja hem comentat abans, el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona és un monestir cistercenc de la Ruta del Cister que fou fundat el segle XII. Al seu voltant hi ha el poble de Vallbona de les Monges format a redós del monestir al segle XVI.
 |
| Entrada al Monestir |
L'església és un exemple de transició de romànic a gòtic, amb una planta de creu llatina amb tres absis rectangulars. Cada una de les galeries del claustre té un estil diferent en funció del segle en que van estar construïts i la sala capitular (del segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
 |
| Imatge del campanar des del pati del claustre |
El monestir es va fundar al unificar una comunitat d'anacoretes (homes i dones) encapçalades per Ramon de Vallbona. Aquesta comunitat està documentada des del 1153 i observaven la Regla de Sant Benet. Al 1172 s'incorporaren un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra) comandades per l'abadessa Òria Ramíres que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren a la serra de Montsant restant la comunitat exclusivament femenina.
Un personatge important en la creació i posterior creixement de la comunitat femenina fou Berenguera d'Anglesola (casada amb Guillem III de Cervera, dues de les famílies més influents d'aquestes terres a l'època), tant per les donacions de terres i drets a favor del monestir. Una filla seva, Eldiarda d'Àger fou també abadessa del 1229 al 1242.
 |
| Tomba de l'abadessa Eliarda d'Anglesola |
 |
| Tomba de Òria Ramíres primera abadessa |
Tot i que inicialment començaren a construir una abadia, al 1178, després d'una visita d'Alfons i Sansa, el monarca va concedir drets i bens per la fundació d'un monestir.
Entre la societat catalana, el cenobi va adquirir un gran prestigi fet que afavorir que s'incrementessin tant propietats i drets. La mateixa Violant d'Hongria, segona esposa de Jaume I el Conqueridor, va escollir en el seu testament del 12 d'octubre de 1251 com a lloc definitiu per guardar les seves restes mortals aquest monestir. El mateix exemple van seguir les infantes Sança i Violant (casada amb Alfons X el savi). La primera va poder ser enterrada després de recuperar les seves restes en el seu pelegrinatge a Jerusalem però la segona fou inhumada al monestir de Roncesvalles al 1300.
 |
| Sepulcre de Violant d'Hongria |
Al segle XIV, època de màxim esplendor del monestir es construïren elements gòtics com el campanar, el cimbori, l'ala nord del claustre i la sala capitular.
 |
| Claustre |
Al segle XV comença el declivi del monestir per la guerra civil catalana i les disposicions del Concili de Trento prohibint l'existència de monestirs femenins aïllats, cosa que obligà a crear la vila de Vallbona de les Monges portant gent d'altres poblacions. Ja al segle XVII s'incrementà la crisi del monestir per dues guerres més, la dels Segadors i la guerra Gran i el monestir fou abandonat temporalment en dues ocasions, a la desamortització del 1835 i a la guerra civil del 1936.
 |
| Arcs del celler d'una estructura anterior |
Santa Maria de Vallbona no manté la distribució del recinte típic dels cistercencs perquè va haver de prescindir d'alguns dels serveis i habitatges del monestir durant la creació de Vallbona de les Monges. Avui es conserven dos arcs diafragma del celler que podem veure al exterior de l'actual recinte.
 |
| Estructures exteriors |
L'església que es començà al segle XII (romànic) i s'acabà al segle XIV (gòtic) té una sola nau amb planta de creu llatina amb una capçalera acabada en tres absis carrats. En el central hi veiem tres obertures romàniques d'arc de mig punt. En aquest absis central hi ha la sepultura de Violant d'Hongria (amb inscripcions i figures heràldiques del segle XVIII) i de la seva filla Sança.
 |
| Nau principal |
 |
| Cimbori |
 |
| Absis lateral |
Curiosament, el claustre de Vallbona és trapezoïdal. La primera ala (la sud) es situa al segle XII hi és força austera com requereix la regla de Sant Benet. A l'ala est construïda al segle XIII hi podem veure capitells decorats amb temàtica vegetal i motius geomètrics. L'ala nord és ja plenament gòtica i va ser construïda al segle XIV amb dos grans finestrals d'arc apuntat. Finalment l'ala del costat de ponent és altra vegada de tipologia romànica de transició, i fou refeta el segle XV amb antics elements a compte de les abadesses de Caldes que hi deixaren diferents escuts.
 |
| Ala sud del segle XII |
 |
| Capitell de l'ala sud |
 |
| Ala est del segle XIII |
 |
| Capitell de l'ala est |
 |
| Ala nord (gòtica) del segle XIV |
 |
| Ala de ponent del segle XV |
La sala capitular era el lloc on es reunien les monges per a deliberar i prendre les decisions importants del grup. Té planta rectangular i la porta que dóna al claustre repeteix l'esquema del gòtic de l'ala nord del claustre. Va ser construïda al segle XIV durant el mandat d'alguna de les abadesses Anglesola. Ja en el segle XV, les abadesses de Caldes la van pavimentar i introduir elements decoratius.
 |
| Entrada gòtica de la sala capitular |
 |
| Creueria de la sala capitular |
Acabarem la visita al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona visitant la plaça del monestir on dóna el mur exterior de l'església. Hi ha cinc tombes en forma de sarcòfag, quatre d'elles romàniques. En dues d'elles s'hi pot llegir el nom i llinatge (Sibil·la de Guimerà i Miquela Sasala).
 |
| Plaça del Monestir |
Tot seguit vam fer un vol pels carrers del poble, per acabar al safareig comunitari que va està en funcionament cent anys, des del 1907 al 2007. En aquest lloc hi havia una exposició d'Espais de Memòria amb uns interessants plafons on es parlava de la Línia L-2 del front de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
 |
| Safareig del segle XX |
Com ja se'ns havia fet les dues passades, vam optar per anar a menjar al Restaurant El Tallat del mateix Vallbona de les Monges.
Al sortir del poble, vam fer una parada per fer-nos unes fotos la l'esplanada dels Estimaocells.
 |
| Esplanada dels Estimaocells |
Vam fer via fins al Santuari del Tallat, un antic priorat i actual santuari marià de Vallbona de les Monges. Situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud a la serra del Tallat limita amb les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà.
 |
| Santuari del Tallat |
Es tracta d'un edifici rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat. Les dependències s'organitzaven a partir d'un pati que tenia una galeria porticada al costat nord i s'obria a una església.
 |
| Portal gòtic |
Presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo són exponents del darrer gòtic.
 |
| Capitell del portal |
La majoria dels elements, testimonis de la passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda a principi del segle XX i estan repartits entre el Palau Maricel de Sitges, la creu de la Misericòrdia a Reus i el Castell de Santa Florentina a Canet de Mar.
 |
| Dependencia interior |
El lloc és documentat des del 1081 com a torre de defensa, essent després un eremitori, és a dir, un lloc inhabitat i desert, on es retiraven una o més persones per fer vida religiosa. Amb diferents utilitats i propietaris al llarg dels temps, fou abandonat pels monjos de Poblet el 1822 amb la desamortització de Mendizábal, esdevenint en unes inexorables runes.
 |
| Detall al mur exterior |
Cert que posteriorment, s'ha recuperat pels veïns de Rocallaura i els Amics del Tallat, però tant a en Benet com a mi, l'indret ens ha resultat un tant inquietant. El seu estat, les reformes fetes i la presència d'un eremità, ens ha fet abandonar el lloc amb més ombres que no pas llums.
Tot just al costat del Santuari del Tallat, hem localitzat un punt dels Espais de Memòria de la Ruta de la L-2, en concret un observatori d'artilleria.
 |
| Localització d'un Espai de Memòria |
A la guerra civil, tot i que l'ocupació de Catalunya va començà la primavera de l'any 1938, durant els primers mesos els fronts van quedar estabilitzats. En aquest moment, els dos exercits van aprofitar per fortificar-se al llarg de tot el territori.
 |
| Jordi al punt d'observació d'artilleria |
El govern republicà va projectar sis línies defensives que pretenien fortificar tot el territori català de nord a sud. Es van arribar a construir dues, la L-1 (Línia de defensa dels Pirineus) i la L-2 (Línia de defensa de Vallbona de les Monges i la Segarra).
 |
| Entrada al punt d'observació d'artilleria |
Al pas de Vallbona de les Monges, el conjunt defensiu que va ser excavat, va ser bastit per controla la carretera que va a Montblanc. Del conjunt que es conserva es poden veure nius de fusellers d'una estructura quadrada bastit amb un mur de pedra dins i arrebossat amb ciment i sorra gruixuda. També es poden trobar refugi-trinxeres i una casamata.
 |
| Passadís de l'observatori per arribar a la cambra principal |
Com dèiem, la localització que vam trobar, es tracta d'un observatori d'artilleria en força bon estat. Es pot entrar dins i després de recórrer un llarg passadís hi trobem una dependència amb la finestra del punt d'observació. A l'exterior podem veure un reforçament de ciment per protegir el pas soterrat.
 |
| Benet a la cambra principal |
 |
| Jordi |
 |
| Vista des de l'interior de l'observatori |
Ja començava a fosquejar i vam donar la jornada per acabada, no sense abans apropar-nos a Sarrall per preparar una futura visita al Museu de l'alabastre i fer el darrer cafè de comiat a Montblanc.
