El passat 18 de gener vam visitar el Conjunt Monumental d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès. L'home ha deixat la seva empremta a Olèrdola des de l'edat del bronze fins a l'època medieval. La privilegiada situació estratègica i les cingleres que fan inexpugnable la muntanya han estat els elements clau de l'ocupació humana d'aquest indret.
 |
| Muralla romana (entrada al Conjunt Monumental d'Olèrdola) |
Vam començar la visita aturant-nos a Sant Miquel d'Olèrdola per esmorzar al Restaurant La Casa del Conill. Després de passar per l'Ajuntament on ens van atendre molt bé, vam desplaçar-nos al Conjunt Monumental gestionat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.
 |
| Entrada al Conjunt Monumental d'Olèrdola |
 |
| Comencem la visita... |
Començàrem la visita al Centre d'Interpretació, on vam poder veure diferents objectes trobats a les excavacions realitzades en el conjunt. Hi podem destacar ceràmiques, monedes i objectes personals com sivelles i claus, tot de diferents períodes. És curiós el rostre en pedra del Diable trobat a l'altar de l'església de Sant Miquel.
 |
| Centre d'Interpretació |
 |
| Escultura del Diable de l'església de Sant Miquel |
Muntanya amunt, vam arribar a un mirador des d'on vam poder observar la paret frontal del Fondo o Vall de Seguera on hi ha un conjunt de coves i entrants naturals on s'han trobat pintures rupestres.
 |
| Cingleres de la Vall de Seguera |
En aquest mateix lloc hi ha una Cisterna romana del segle I aC que s'utilitzava per emmagatzemar l'aigua de pluja, que era recollida de la part superior de la muntanya i conduïda a través de dos canals fins a una petita bassa que feia de filtre. Les escales permetien baixar per netejar-la. La seva capacitat és d'uns 350.000 litres.
 |
| Cisterna romana |
 |
| Per l'ombra podem veure un dels canals i l'altre essent reseguit pel Benet |
Al mateix indret, es localitza una àrea de premsat i celler medieval (dels segles XI-XII). El conreu de la vinya i l'elaboració de vi es troben àmpliament documentades. En aquest espai hi havia una premsa de vi i un celler on es guardava en boters. En Benet i jo vam coincidir en que calia molta imaginació per identificar el celler.
 |
| Buscant el celler... |
Vam seguir pujant la muntanya fins arribar a un altre lloc d'interès: una casa ibèrica dels segles III-II aC. Els habitacles estaven parcialment tallats a la roca i les parets es remuntaven amb pedra i fang. Tenien un o dos àmbits i una llar de foc al terra. Actualment només hi resten la llar de foc i les bases de les parets.
 |
| Parets de la casa ibera |
Cal comentar que el poble iber que va dominar aquestes terres va ser el dels Cessetans.
 |
| Jordi al pla on s'estenien les cases del poblat |
Tot seguit vam veure les restes d'un conjunt de cases i sitges medievals (segles X-XII). Durant l'època medieval, les cases de la ciutat ocupaven l'espai situat entre la muralla romana i l'església. Per construir-les, s'utilitzà una tècnica semblant a la dels ibers. Les sitges són dipòsits de gra excavats a la roca.
 |
| Sitges |
En el mateix lloc hi ha les restes de la pedrera romana (s. II-I aC) i medieval (s. X-XII). D'aquesta pedrera els romans van treure la pedra per edificar la muralla i la torre-talaia. Mitjançant l'obertura de trinxeres es delimitaven les quatre cares d'un bloc i es desprenia del sòl.
 |
| Pedrera |
Vam seguir muntanya amunt i vam arribar a l'esplanada on hi ha les restes de l'església preromànica (construïda entre el 911 i el 937) de la que es conserva un dels absis i en destaca l'arc de ferradura.
 |
| Església de Sant Miquel |
 |
| Benet i Jordi davant l'església |
 |
| Un altre perspectiva de l'església |
Destruïda i refeta diverses vegades, l'església romànica (fi s.X-XII) té un estil sobri, en destaca la porta dovellada, el campanar renaixentista i una finestra geminada amb una columneta esculpida.
 |
| Benet davant la porta dovellada |
 |
| Finestra amb columna esculpida |
Al voltant de l'església vam poder veure la necròpolis de Sant Miquel (s. IX-XX) formada per sepultures antropomorfes característiques de l'Edat Mitjana. Aquestes tombes eren excavades a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades.
 |
| Sepultures antropomorfes |
 |
| Tombes de diferents tamanys |
Deixant aquest lloc religiós i seguint muntanya amunt, vam arribar al castell medieval (s. X-XII). El castell es va construir aprofitant la talaia romana adossant-lo a ella, aixecant-lo així al cim de la muntanya. L'edifici tenia usos militars i administratiu i era la residència dels castlans.
 |
| Restes del Castell medieval |
 |
| Hem fet el cim! Som al castell. |
La Talaia romana era una torre de guaita feta amb grans blocs regulars de pedra. Antigament estava connectada amb altres torres, això permetia controlar el territori i les vies de comunicació.
 |
| Talaia romana |
Ja baixant del cim, vam veure les restes de la muralla medieval (s. X). Sunyer, comte de Barcelona, completà la defensa d'Olèrdola amb una muralla per sobre de la cinglera que, alhora, feia de paret posterior dels habitatges.
 |
| Muralla medieval |
 |
| Jordi reseguint la muralla |
En un dels trams inferiors de la muralla, vam poder contemplar les restes de les cases i sitges medievals del segle X a XII. Aquestes restes es descobreixen per la quantitat de talls que corresponen als habitatges, amb els seus forats per a pals de fusta, sitges, canals de desguàs, piques, encaixos, ...
 |
| Restes d'habitatges |
Al final d'aquest tram, s'observa perfectament la forma del carrer medieval (s. X-XII) on es veu a banda i banda les cases amb les escales tallades a la roca en el centre i el desguàs central.
 |
| Escales i desguàs del carrer |
A la part final del recorregut del complexa, veiérem tant la muralla preibera com la ibera (s. VIII-I aC). La primera muralla fou construïda a l'inici de l'edat del ferro i tancà, com la muralla romana, l'istme. La porta estava ja situada al mateix emplaçament que avui dia.
 |
| Benet junt a la muralla ibera |
També vam veure unes edificacions que corresponies a una tintoreria ibèrica (s. IV-III aC). Era tot just a l'entrada del poblat i es poden observar els canals i cubetes que es feien servir per tenyir i deixar en remull els teixits i les pells.
 |
| Tintoreria ibèrica |
En aquest espai es poden veure també les diverses etapes constructives de l'indret perquè hi podem trobar restes dels edificis medievals que corresponien a petits habitatges i possiblement a tallers o botigues.
 |
| Benet a l'entrada del poblat |
Sortint del Conjunt Monumental, vam contemplar la Muralla Romana del segle I aC. Aquesta muralla defensava l'únic indret de la muntanya que no estava envoltat de cingleres. Feta amb blocs de pedra poligonals, presenta una única porta central i quatre torres disposades al llarg d'un tram lineal de 145 metres adaptat a la configuració del terreny.
 |
| Muralla romana |
Tot seguit vam anar fins El Pla dels Albats (s. X-XII) que és fora del recinte emmurallat i que era un nucli de població inicialment al voltant de l'església de Santa Maria (s. X-XII). Hi ha restes de cases i sitges que s'estenen per dues plataformes que s'obren davant de la muralla. L'església és citada als textos medievals com Santa Maria foris murum. La seva construcció fou coetània o anterior a l'església preromànica de Sant Miquel (de inici del segle X).
 |
| El Pla dels Albats |
A l'entorn de l'església de Santa Maria es distribueix prop d'un centenar de tombes antropomorfes, moltes de neonats i d'infants (albats) donant origen al nom de l'indret. Església i cementiri es trobaven al mig d'un dens barri d'extramurs.
 |
| Tombes antropomorfes |
Per acabar la visita vam tornar a la muralla romana per veure a l'altre extrem unes estructures medievals (s. XI-XII) que són aprofitant una petita plataforma de la cinglera de ponent on hi ha cases de l'exterior del recinte on podem trobar una curiosa sitja-cisterna i diferents forats i encaixos.
 |
| Sitges |
 |
| Cisterna |
El temps ens va passar volant i essent l'hora de dinar, vam fer camí a Sant Miquel d'Olèrdola per anar a menjar al restaurant La Serreta.
Després d'haver dinat a Sant Miquel d'Olèrdola, vam fer una nova visita al llogaret de Viladellops dins de la demarcació d'Olèrdola.
 |
| Jordi i Benet a Viladellops |
En aquest lloc vam contemplar les vinyes amb denominació d'origen del Penedès, i també vam poder veure visitar la Torre dels moros (torre de vigilància de l'edat mitjana) i l'església de Sant Joan.
 |
| Vinya a Viladellops |
 |
| Torre dels moros a Viladellops |
 |
| Església de Sant Joan |
Per acabar la jornada, ens vam desplaçar a Moja, un altre dels llogarets d'Olèrdola, on vam poder veure el Celler Cooperatiu exemple representatiu d'edificació modernista industrial.
 |
| Celler Cooperatiu de Moja |
Fent-se ja de nit, vam donar per acabada la jornada, tot planificant ja la sortida del proper mes.
